Periodisme diferent

Des de petit volia conèixer món. Sobretot està fascinat per Àfrica i l’Orient. «Per les pedres i la gent», explica. En els molts anys de viatger i observador impertèrrit li han passat coses inversemblants. Al Caire, on va viure cinc anys, fou detingut i empresonat sota l’acusació de ser un espia trotskista, tot i que era un perfecte desconegut. El règim necessitava un cap de turc.

En un dels indrets més recòndit d’Egipte, l’Oasi de Siwa, s’hi va passar dos mesos «aïllat del món». Però també va buscar escenaris oposats com el viatge en autoestop per tota Espanya en camió.

El relat de l’estada en un prostíbul de Múrcia és per petar-se de riure. Un altre episodi destacat de la seva trajectòria va ser la segona etapa de la revista Ajoblanco on, per la manca de mitjans, Jordi Esteva firmava amb diversos pseudònims, majoritàriament de dona, feia les fotos i dissenyava les pàgines. Una vegada, per omplir una plana que havia quedat en blanc, va inventar el relat d’un empresari de Granollers que havia estat segrestat i sotmès a pràctiques obscenes a l’hostal El Ciervo dels Monegres.

Mitjans de comunicació locals de Granollers van trucar per saber qui era l’empresari sodomitzat. «L’autora del reportatge està a la Patagònia», van espolsar-se les puces. Les històries d’Esteva són als seus llibres, fotos, pel·lícules (Filmin) i al canal de YouTube Quiero contar historias. Potser n’afegirà una, d’història, explicant que ha estat en una peculiar tertúlia al Forn del Senyor d’Altafulla després de ser desaprofitat a la URV.