Mitjans bons i dolents

Una de les «mesures estrella» del pla de regeneració democràtica que el president Pedro Sánchez ha començat a presentar al Congrés és limitar la publicitat institucional als mitjans de comunicació que «es dediquen sistemàticament a difondre falsedats i desinformació». Sánchez diu que no té sentit que aquests «pseudomitjans», com ell els qualifica, que «no tenen gairebé lectors», estiguin finançats de forma sistemàtica per les administracions públiques. Serà curiós veure com queden les mesures d’aquest pla, perquè, fins allà on jo arribo, la repartidora publicitària dels governs, més o menys generosa segons l’afinitat del mitjà de comunicació, ha existit sempre.

He estat quaranta anys en càrrecs directius en mitjans de comunicació. El més difícil sempre ha estat evitar vendre la independència d’informació i d’opinió. He viscut vetos perquè «no són dels nostres», i d’altres més sibil•lins, però igualment dràstics. Què vol fer ara Sánchez que no s’hagi practicat tostemps? Afortunadament, sempre he treballat amb editors i editores que els tenen ben posats.