Missioners del periodisme

Hi ha dos arquetips d’informadors: els que tenen l’ofici com una manera de guanyar-se la vida i els que tenen «una cosa especial», un «humanisme» que fa que visquin la feina com una «missió». Són els que el periodista polonès defineix com a «missioners» del periodisme. En aquest grup inclou els professionals que cobreixen conflictes bèl·lics i els que s’endinsen en països oblidats on la denúncia social del periodisme és més necessària. Tanmateix, crec que també hi ha altres àmbits periodístics en els quals l’ofici demana vocació missionera. Són els corresponsals de comarques i els cronistes del món casteller. Aquí hauríem d’enquadrar Agustí Forné, el traspàs sobtat del qual ens ha deixat esmaperduts. Els corresponsals de comarques són la darrera baula dels mitjans de comunicació. El corresponsal o el delegat de comarques va sempre com cagalló per séquia. Està allunyat de les taules de decisió. Agustí Forné va entomar durant dues dècades el martiri de la delegació a Tarragona de TV3. Sempre amb un posat bonhomiós i un somriure entre irònic i sorneguer. On li dono més mèrit és en la feina de cronista dels castells. No pots fallar. La darrera vegada que el vaig veure va ser a la plaça de la Font transmeten la jornada castellera de Santa Tecla. Jo estava vora l’empostat de les càmeres de TV3. Fotia una calor espantosa. I allí estava l’Agustí amb el micròfon a la mà esperant que li donessin pas des del Fòrum de Barcelona. Si els missioners del periodisme es poguessin canonitzar, l’Agustí Forné seria sant.