Mig segle d’aquell 0-5

Mentre es jugava el partit, jo viatjava en tren de Lleida cap a Sant Cugat del Vallès, on tenia la residència d’estudiant, vora la Universitat Autònoma de Barcelona. En arribar a Sant Cugat em vaig trobar amb uns companys que venien d’un bar on havien vist l’encontre. Un dels amics, Joaquim Cánovas, de Girona, que estudiava Medicina, esverat de satisfacció, va desplegar els dits de la mà tot cridant «cinc, cinc, els hi hem fotut cinc!». Pensava que em prenien el pèl. Guanyar el Madrid a casa seva durant el franquisme era una cosa inimaginable.

Era el Barça de Cruyff, Rexach, Marcial, Asensi, Sotil y també del debut a la porteria de Pere Valentí Mora, de Vilaplana, perquè Sadurní estava lesionat. Mora ha explicat a La Vanguardia que mentalment es va traslladar al seu poble i va poder sentir la satisfacció que es va viure per la contundent victòria. Només en una altra ocasió, el meu company Cánovas se’m va abraonar amb més eufòria. Va ser el 20 de novembre de l’any següent quan de matinada em va treure del llit per pregonar a crits que Franco havia mort.