La Selecció no és el Madrid

Després de la Masia, cal repartir el mèrit amb entrenadors com Xavi Hernández, que han tingut la gosadia de fer jugar al primer equip nois que encara són adolescents. El cas més emblemàtic ha estat Lamine Yamal, que ha batut tots els rècords de precocitat futbolística a escala mundial.

A més del noi de Rocafonda, la Masia ha aportat a la Selecció, Pedri, Javi, Dani Olmo, Cucurella i Fermín. També haurem d’afegir Cubarsí, que no hi era perquè l’han reservat per als Jocs Olímpics. De l’èxit de la Selecció també cal destacar l’aportació basca. La Reial Societat és l’equip que més jugadors presta (Remiro, Le Normand, Merino, Zubimendi i Oyarzabal, que va marcar el gol de la victòria).

La principal contribució del Reial Madrid no ha estat a la Selecció espanyola, sinó a les seves rivals: Anglaterra (Jude Bellingham); Alemanya (Rüdiger i Kros, que va lesionar Pedri); França (Mendy, Tchouaméni, Camavinga i el fitxatge rutilant, Mbappé). I on s’ha anat a celebrar la victòria de la Selecció? A la plaça de la Cíbeles, el santuari de les festes madridistes. Quina barra!