La perdiu, animal de companyia

El diumenge 10 de novembre vinent se celebrarà a Vilanova de Meià la Fira de la Perdiu, un certamen la primera edició del qual es remunta a l’any 1374. El rei Pere III el Cerimoniós concedí als paers i prohoms de Vilanova de Meià el privilegi de celebrar una fira el dia de Sant Martí. Des de llavors no s’ha deixat mai de convocar el mercat amb dissemblant reeixida. Tanmateix, actualment, l’embolic de lleis, reglaments i directives estatals, autonòmiques i europees, amenacen el futur del firal. L’alcalde, Xavier Terré, està una mica amoïnat. La llei preveu normes inversemblants com l’obligació de fer un curs de formació sobre «tinença responsable d’animals». També contempla la creació d’un «llistat positiu» d’animals de companyia que està pendent d’aprovació i que especificarà les espècies permeses com a mascotes. No dubto que el catàleg inclourà la perdiu com a animal de companyia. Si algú en té algun dubte que vagi a Casa Cirera, el bar dels escaladors de Vilanova de Meià, i podrà veure com una llustrosa perdiu innominada esmorza entaulada amb els amos. La mestressa li dona al bec molles de pa que devora sense moure’s de la cadira. Si es queda amb gana, dona un tomb per les altres taules a veure si cau algun altre rosegall. A cal Cirera sempre tenen una perdiu de la família voltant pel bar. Em va commoure el correnteig furiós que va emetre la perdiu quan va oir que plorava el nen. No hi pot haver cap argument més emotiu i més sòlid per avalar una merescuda llarga vida a la Fira de la Perdiu.