La dislocació de poders

De manera simultània hem assistit a dos episodis que evidencien el distanciament, o més ben dit, l’enfrontament entre el poder legislatiu i el poder judicial, pilars fonamentals de l’estat de dret.

D’una banda, l’anomenada llei de «només sí és sí» ha desencadenat una reducció en efecte dòmino de les penes de molts condemnats per delictes de violació, a causa de la interpretació que de la nova norma han fet molts jutges. D’altra banda, la reforma penal que va eliminar el delicte de sedició i va modificar la malversació, mesures que pretenien apaivagar les condemnes pel procés, ha acabat en aigua de figues, per no dir que els han tornat el porc a la truja.

La reinterpretació que ha fet el Tribunal Suprem de la nova llei ha estat qualificada de «revenja» judicial per part dels líders independentistes que seguiran inhabilitats. Una de les frases polítiques que ha fet fortuna històrica la va pronunciar Romanones quan va dir, per significar el paper secundari del poder legislatiu: «Vostès facin la llei, que jo faré el reglament».

La versió moderna d’aquesta màxima la poden firmar els jutges: «Vostès facin les lleis que nosaltres farem les sentències».