Jugàvem al carrer

La invitació per fer el pregó del barri Universitat de Lleida m’ha permès retrobar-me amb amics de la infància i retornar als escenaris de les nostres diversions infantils. El punt de trobada per jugar era una figuera que hi havia als afores de la ciutat. Allí decidíem si jugàvem a boles, anàvem en bicicleta, fèiem un partit de futbol al mig del carrer o emulàvem antigues batalles en un turonet conegut com la Serreta. El joc de boles tenia moltes variants. Podíem jugar al flèndit o al carrilet. El contorn de la figuera estava solcat per un garbuix de rases on fèiem les curses de boles. Es tractava de fer fora del carrilet les boles dels rivals. Segons un estudi d’OnePoll citat per El País, el 71% dels baby-boomers (els nascuts entre 1946 i 1964) jugaven regularment al carrer i «tenien una salut mental autopercebuda considerablement millor». Ara hi ha preocupació perquè un de cada deu nens i joves genera algun trastorn mental. I no tota la culpa és de la tecnologia i internet, que també. «No és l’excés de mòbil -diuen els experts-, és la falta de carrer».