Illa, una bassa d’oli

El discurs centrat en la gestió, amb un Executiu format per perfils més tècnics que de partit, ha propiciat la desaparició del soroll polític que fa anys que patim a Catalunya. Sembla com si fins i tot els diaris i les emissores de Madrid hagin deixat d’enfocar Catalunya. No troben carn d’olla. Salvador Illa ha deixat de banda les bregues i esvalots per canviar-ho per capteniments de mà estesa. Ha recuperat el paper institucional de la Generalitat i ha reconstruït les relacions amb les Espanyes.

És cert que ara vindran les corbes fortes, sobretot amb la negociació del finançament singular per a Catalunya, però de moment el clima tranquil propicia més possibilitats d’arribar a acords. Amb aquest panorama de fora raons calia buscar la manera de tocar el voraviu al president. No n’han trobat cap altra a criticar que Salvador Illa anés diumenge a la Festa del Primer Oli de Jaén que es va celebrar a Sabadell, en comptes d’anar a les fires de l’oli nou que es feien a Reus i a Maials, on tenen protagonisme les denominacions d’origen catalanes com Siurana, Garrigues, Terra Alta i Baix Ebre-Montsià, en comptes de les andaluses que, de fet, són competència.

No crec que l’absència de Salvador Illa a Reus i Maials afecti les vendes de l’excel·lent or verd català, però és evident que hi ha hagut una espifiada en l’agenda del president. Això, a Jordi Pujol no li passava. Si molt convé, per poder ser on calia estar, el president agafava l’helicòpter, encara que a vegades sortís apedregat. Tot no pot ser una bassa d’oli.