Honor al Pep Santiaigua

Les dues últimes caminades ens han mostrat els camps amb tots els colors del verd. Era una imatge que havien oblidat. El paisatge era marró, polsegós. Ara hem tornat a descobrir els tolls al camí. Els pantans s’han refet, sense omplir-se del tot, tret dels més petits com el de Margalef. Alguns aljubs han recuperat l’aigua. A l’Alt Camp en diuen cossiols. El cossiol d’en Soleta, al Pla de Santa Maria, està ben ple. És magnífic. Té una estructura semblant a una cripta amb quatre arcs en forma de creu. És una petita catedral de l’aigua, un prodigi d’habilitat constructora. El cossiol d’en Soleta fou recuperat entre el 1999 i el 2001 per Jaume Arturo, Ramon de la Caixa, Joan Forquilletes, Manel Tosas i Pep Santiaigua, de nom fet a mida. La labor d’aquests homes ens permet conservar un patrimoni únic. Al Pla de Santa Maria, fins i tot, hi ha una cabana de pedra seca en venda (722 322 663). La setmana abans vam estar al Vilosell, on també han fet una bona labor de conservació de les cabanes de pedra seca. Hem de lamentar el capteniment incívic d’alguns brètols que s’han dedicat a arrencar les plaques informatives que hi ha a la vora de cada construcció. La gent que abans sortia al camp i a la muntanya a fer excursions era un exemple de civisme. Ara s’han massificat tant les caminades que trobem de tot. Al final tindran raó els que proposen que per sortir a fer excursions s’hagi de pagar. Seria lamentable, però algun control s’haurà de posar. Dol molt veure menysprear el patrimoni cultural i històric d’aquesta manera.