Guerra avisada

Estava esperant l’AVE per anar cap a Barcelona. Hi havia molta gent a tota l’estació. De sobte va sonar en un munt de telèfons alhora el so agut, com un espinguet, que adverteix d’una situació de perill. Va ser com una pel·lícula de la guerra de les galàxies. El missatge de Protecció Civil avisava (en català i anglès) que «es restringeix la mobilitat, excepte els serveis essencials, des de la mitjanit fins dilluns al migdia». També precisava que «queden suspeses les activitats escolars, universitàries i esportives» per les «pluges continuades i torrencials».

En el cas de Tarragona, la predicció meteorològica es va complir amb precisió robòtica. No costa gaire deduir que si en el cas del País Valencià s’hagueren escampat els avisos amb prou antelació, el desastre no hauria estat tan bèstia, sobretot en estalvi de vides humanes. El debat ha sorgit ara sobre si una alarma exagerada és contraproduent perquè la gent pot deixar de fer cas a les instruccions de Protecció Civil si es disparen les alarmes cada cop que hi hagi un tro. És possible, sobretot perquè la memòria és dèbil i aviat oblidarem el que està passant a València. Tanmateix, en aquest cas, més val pecar per excés que per defecte. A Colòmbia hi ha una dita que fan anar els paisas, els originaris de Medellín, capital de la regió d’Antioquia. Els paisas tenen fama de parlar «a punto de tiro» (a punt de dites). Per a cada situació hi ha una frase feta que sentencia que cal fer. L’aforisme fa així: «Guerra avisada no mata soldado».