Ens amaguen la guerra

Gaziel va narrar la Primera Guerra Mundial i va dir que els combats semblaven entre fantasmes perquè ‘no es veu ningú’

És desconcertant l’aparent normalitat de la vida a Europa en plena guerra d’Ucraïna. Els informatius ofereixen imatges de cases malmeses pels bombardejos i material bèl·lic destruït. Però ens ho mirem com les destrosses d’un temporal o els estralls d’un accident aeri. No veiem la cruesa de la guerra. Ens ho amaguen. Gaziel, el periodista que millor va narrar la Primera Guerra Mundial, escriu des dels Alts del Woevre: «Otra de las extrañezas que sorprenden al observador pacífico de las batallas modernas es la escasez de combatientes que se nota en las líneas de fuego. En ellas no solamente ‘no se ve nada’, sino que tampoco ‘se ve a nadie’. (...) Esto es todo. Ni sombra de cuerpos de ejército, ni el más leve signo de estandartes, haces de bayonetas ni galopar de escuadrones». La veritable agror de la guerra d’Ucraïna la veurem molt després que acabi. Fa uns anys vaig visitar el Museu de Kobarid (Eslovènia) dedicat a la Batalla de Caporetto, que Hemingway va documentar en la novel·la Adeu a les armes. Es va dir que l’aigua del riu Soca baixava de color vermell per la sang dels milers de soldats que hi van morir. Ens amaguen la guerra d’Ucraïna per anestesiar les nostres consciències.

Temas: