Elogi de la Disfressa d’Or

Com que havia sobreviscut a la gala dels Goya vaig pensar que també podria resistir l’espectacle de la Disfressa d’Or a la Tarraco Arena. La intenció de l’espectacle és de màxim nivell i això fa que l’exigència de l’inconscient de l’espectador faci massa evidents els defectes de la posada en escena.

Alguns d’aquest «defectes» esdevenen virtuts pel que suposen d’igualtat d’oportunitats dels participants, més enllà de les perfeccions físiques. Bravo! Així és com la Disfressa d’Or mereix una anàlisi molt positiva pel que suposa d’esforç, treball i valors col·lectius per part de tota la gent que treballa tot l’any per lluir les disfresses. Gairebé més encomiable és la suada del showman de la vetllada, Roberto Vara.

Tot sol es va menjar la conducció de l’acte de dalt a baix. Fins i tot va tenir el detall d’utilitzar el Diari de Tarragona per fer un dels seus gags. Perquè després diguin que els diaris de paper no els mira ningú. No vull acabar l’ensabonada sense destacar la bona realització televisiva que va fer de la Disfressa d’Or TAC 12, on el director Xavier Abelló està fent una gran tasca, sobretot en aconseguir que no s’esvaloti el galliner dels polítics que hi tenen potestat.