Com fer una bona ‘fabada’

Abans hi havia viatgers erudits que feien dels seus periples autèntiques expedicions culturals. Seria el cas de l’arquitecte Daniel Gelabert que a cops d’escapades va aplegar a Belianes la col·lecció privada de ceràmiques més rellevant d’Europa. Per no dir l’admirable reusenc Eduard Toda que va dur cap a Catalunya peces cabdals com la mòmia egípcia de Nesi. La majoria dels viatgers apuntem més avall i ens acontentem amb souvenirs o altres nimietats més mundanes com ara vins, embotits o pastissets amb denominació d’origen.

Un estiu vaig pagar cara la gosadia de comprar formatge de Cabrales en ple mes d’agost quan encara l’aire condicionat dels cotxes era una raresa. Tanmateix, encara conservo el romanticisme d’adquirir plètores singulars dels pobles que visito. Aquest Cap d’Any he fet un recorregut per Galícia i Astúries. Al restaurant La Barca de Cañu, a la vora del Sella, ens van servir una sidra molt bona i vaig preguntar on en podia comprar.

La mestressa, com qui vol allargar el misteri per donar importància al cas, em va dir que m’ho diria encabat. Així va ser: «Miri, si li he de ser sincera, aquesta sidra la pot trobar al supermercat Alimerka de Cangas d’Onís i li sortirà més barata», va aconsellar l’asturiana. «I si la compra per internet li portaran a casa», va rematar. Ja es poden imaginar què em van dir a la botiga de llegums quan vaig preguntar quin temps de cocció necessiten les fabes perquè surti una bona fabada. «Ho trobarà a internet», em respongué la dependenta. Quins temps els de Toda i Gelabert!