Cal proscriure ‘El meu avi’?

Cal mantenir els honors a l’autor de El meu avi i 50 obres més, o se li han de retirar? Cal desvincular l’autor de la seva obra, o són indestriables? Carrers, plaques, monuments i fins i tot la Creu de Sant Jordi reten homenatge al compositor, pare de les havaneres en català. El primer impuls dicta desposseir Ortega Monasterio de totes les glòries, però si repassen la història veurem la perversitat impune de figures mítiques, començant per Aristòtil, un misogin declarat per al qual la dona era «una versió humana incompleta».

Thomas Edison era molt cruel amb els animals. Matava cadells de gos per fer experiments i va arribar a electrocutar un elefant. Gustave Flaubert era un consumat pederasta. L’autor de Madame Bovary pagava per tenir sexe amb nens. Richard Wagner era profundament racista i un reconegut antisemita. No és estrany que Hitler li tingués tanta admiració. John Lennon no era tampoc cap sant. Tenia un comportament violent amb les dones i se’n vantava. La fama musical va tapar la seva brutalitat masclista. Nikola Tesla, que dona nom al cotxe elèctric més famós, defensava l’eugenèsia, una pràctica que selecciona les parelles per procrear per tal d’aconseguir una «raça humana superior».

La perversitat no és exclusiva dels homes. Virginia Woolf era una repugnant classista que considerava els servents éssers inferiors i que la classe treballadora era «inherentment estúpida». La família d’Ortega Monasterio diu que tot és una «infàmia». Una altra controvèrsia: es pot condemnar una persona que no es pot defensar?