Cadascú té la seva Creu

No tothom a qui han atorgat la Creu de Sant Jordi ha acceptat el guardó de la Generalitat. No tothom a qui li han concedit la Creu se la mereix. No tothom que se la mereix ha estat reconegut amb la màxima distinció. Sí que són merescudes les Creus que han atorgat enguany a Josep-Lluís Carod-Rovira, Eudald Carbonell i Pepa Plana, per citar les persones que més ens toquen de prop i amb les quals mantenim amistat. D’altres persones que les tenien merescudes hauran d’esperar distints moments polítics o ves a saber quines condicions s’han de donar a la Generalitat perquè es faci justícia. Jordi Basté lamentava ahir des del seu programa de RAC1 que no s’hagi honorat a títol pòstum el cuiner Fermí Puig. Hi ha precedents de concessions a persones traspassades. També hi ha casos de personalitats que van rebutjar els llorers. Per exemple, Joan Manuel Serrat el 2006 com a protesta per la política cultural de la Generalitat, i Josep Carreras el 1988, sense que volgués explicar públicament les raons. El rebrec més sonat va ser el d’Albert Boadella. L’actor va dir que amb Jordi Pujol ja en tenia prou de creus. Un Jordi Pujol el qual també va declinar la distinció amb l’argument molt ben portat que no podia acceptar un guardó que ell mateix havia creat. És previsible que el jurat de les Creus de Sant Jordi tingui més problemes en el futur si, com ha dit l’Eudald Carbonell, la humanitat evoluciona cap a una millora artificial de l’espècie, és a dir, cap a una transhumanitat. Tothom serà mereixedor d’una Creu de Sant Jordi.