Vila-seca és central
Aquest mes de desembre el Celler de Vila-seca, l’últim gran equipament que s’ha inaugurat al municipi, ha acollit una jornada sobre el futur de la mobilitat a l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Pocs dies després la Generalitat aprovava, per fi, el finançament de la primera fase del Tramcamp i confirmava que el futur de la mobilitat passa per Vila-seca en més d’un sentit. El tramvia de la ciutat del Camp connectarà Cambrils, Salou, Tarragona i Reus amb Vila-seca com a node central al mig de la infraestructura, lloc de pas obligat i centre neuràlgic.
La centralitat de Vila-seca la defineixen els mapes, és al bell mig del triangle metropolità, però les infraestructures de mobilitat la reforçaran aviat amb pedra i acer. El recorregut del Tramcamp enllaçarà a Vila-seca amb la futura estació intermodal que ens dotarà, finalment, d’una connexió d’alta velocitat amb Barcelona accessible i ben connectada amb el conjunt dels municipis metropolitans. A tocar de Reus i Tarragona, a tocar de l’aeroport, i situada a Vila-seca. La ubicació té sentit, però és innegable que tindrà efectes de llarg abast sobre els equilibris econòmics, comercials i de població. L’impacte d’aquestes dues infraestructures connectades serà enorme a tota la regió, però es deixarà sentir, sobretot, allà on es troben i connecten.
Vila-seca podia haver sigut una barriada, però no ho serà. Podia haver quedat com una ciutat dormitori, comprimida entre Reus i Tarragona i dolguda per la segregació de Salou. Podia haver sigut perifèria, però serà centre i ho serà perquè és, des de fa més de trenta anys, una ciutat amb projecte. El poble que podia haver estat barriada va saber créixer amb una oferta residencial que durant els anys del boom immobiliari va portar a Vila-seca moltes famílies a la recerca d’espai i obra nova. El municipi que podia haver estat dormitori acull avui l’Auditori Josep Carreras, els estudis universitaris de turisme de la URV, el centre cultural El Castell, segona seu de la Fundació Vila-Casas, i el Celler noucentista acabat de rehabilitar. El que podia haver estat terra de ningú entre dues capitals serà el centre de la mobilitat ferroviària de la regió. Projecte, i alguna cosa més.
Hi ha hagut projecte, hi ha hagut política, bona política, i hi ha hagut persistència. Bona política, posant el pressupost públic al servei d’un projecte d’interès col·lectiu. Des del municipi, en col·laboració i complicitat amb la resta d’administracions. I persistència, la capacitat de mantenir el rumb de forma sostinguda durant dècades, enllaçant relleus de lideratge capaços de garantir la continuïtat. Els projectes col·lectius, com els diners, treballen amb interès compost. El temps i la paciència multipliquen els beneficis. Projecte, política i persistència. I lideratges, bons lideratges.
L’èxit de Vila-seca hauria de ser una lliçó pel conjunt de la Catalunya Sud i la ciutat metropolitana que li fa de capital. La centralitat geogràfica, les oportunitats i el potencial, hi són, però transformar-les en realitats tangibles no és mai fàcil ni evident. Hi ha un camí marcat i una recepta de l’èxit: projecte, política, persistència i lideratges. El projecte hi és, no patim pas de falta de diagnòstic, i la política es comença a intuir, però caldrien anys de persistència i un gran esforç de continuïtat per evitar que l’empenta actual torni a quedar en no res. Impuls regional i metropolità, constant i sostingut, a la recerca de l’interès compost.