Reus, el llegat Pellicer
Demà l’alcalde Pellicer cedirà el relleu a l’alcaldessa Guaita i la ciutat de Reus tancarà una època. Dotze anys difícils marcats per tres crisis profundes que ho han sacsejat tot: una crisi econòmica que va posar les finances municipals en grans dificultats, una crisi política que va tensionar enormement el ple i una crisi sanitària que va desbordar l’hospital i va tancar la ciutat a casa durant tres mesos. Temps estranys, temps difícils.
Alguns dels mèrits de l’alcalde Pellicer són evidents i reconeguts per gairebé tothom. L’alcalde auster que ha aconseguit reduir el deute de la ciutat i deixar els comptes sanejats. L’alcalde proper a la gent i present arreu, incansable a peu de carrer, accessible fins a l’extrem i cuidant els petits detalls que fan lluir una ciutat. L’alcalde de la petita llibreta d’espiral per apuntar cada prec i l’home obsessiu amb la neteja i la cura de la via pública. L’alcalde de les petites coses.
Però al costat d’aquest alcalde de les petites coses n’hi ha un altre. Un alcalde de l’ambició de ciutat obsedit per la seva projecció. El que va aconseguir que el centre comercial la Fira ocupés aquell esquelet de formigó abandonat, el de la vianallització del Raval Santa Anna i la creació dels Bons Reus per donar impuls al comerç de la ciutat. El dels esdeveniments esportius, la Ganxet Pintxo, les campanyes de Nadal i l’impuls al vermut de Reus per consolidar la ciutat com la capital de l’oci.
L’alcalde que va omplir els edificis del Tecnoparc amb l’atracció d’empreses tecnològiques i ha convertit la ciutat en una referència al sector. El que va impulsar el programa pioner d’aprofitament d’aliments frescos i les polítiques socials que van ajudar la ciutat durant la crisi financera i la pandèmia. L’alcalde, també, dels grans acords regionals en infraestructures que faran possible l’estació de Bellissens i una nova estació d’alta velocitat entre Vila-seca i Reus.
La seva ha estat una obra de govern que s’ha deixat sentir arreu de la ciutat. Al nord amb la reforma de la Boca de la Mina i els dos parcs grans parcs que l’acompanyen. Al centre amb les noves promocions d’habitatges que creixeran a la Hispània i al barri del Carme per tancar els últims grans espais oberts al nucli urbà. A l’est amb el Centre Social del Roser per donar impuls als serveis socials. A l’oest un nou skatepark que bull de vida cada vespre i tots els caps de setmana. I al sud la nova biblioteca Pere Anguera que s’ha convertit en el nucli dels nous barris que l’envolten. Del Castell del Cambrer a la reforma dels carrers de Sol i Vista, el Reus del centre i el Reus dels barris.
I tot això ho ha aconseguit governant des d’un partit sempre en minoria, des d’una enorme capacitat d’acord, de negociació i de pacte. L’alcalde que va començar governant amb el Partit Popular i que ho va acabar fent amb Esquerra, però que a mig camí encara va tenir temps de pactar uns pressupostos amb la CUP i de negociar acords amb Ciudadanos i el PP. Mà estesa i cintura política per navegar alguns dels plens municipals més polaritzats i tensionats de la història moderna de la ciutat.
El projecte de ciutat de l’alcalde Pellicer ha estat ambiciós i de llarg abast. Un projecte de ciutat només ho és si és alguna cosa més que un projecte de partit i a Reus, afortunadament, fa gairebé quaranta anys que els principals grups polítics treballen plegats una estratègia de continuïtat al voltant de tres idees força: una ciutat compacta, confortable i pacificada; un espai públic de qualitat que convidi a viure-hi el comerç, la restauració, l’oci i la cultura; i una ciutat del coneixement que faci de la recerca i la tecnologia la clau del progrés ciutadà. Els últims dotze anys han sumat contribucions importants a aquest projecte de llarga durada. Convindria que aquesta estratègia de ciutat continués fent camí els propers quatre anys.
Gràcies, alcalde. Benvinguda, alcaldessa.