No és la Llotja de Reus el problema, són les males praxis

Fa poc vam denunciar en roda de premsa l’opacitat de la Llotja de Reus en el mercat de la fruita seca. La pagesia s’ha explicat i ha tingut ressò. Davant aquesta repercussió, voldria fer alguns aclariments. La Llotja de Reus és una institució vinculada a la Cambra de Comerç de Reus i fa una bona feina amb la intenció de reflectir els preus de mercat de diferents productes agrícoles. Les males praxis i els abusos de poder venen donats pels operadors que conflueixen en aquesta llotja. Aquests confeccionen els preus a la seva conveniència, en lloc de fer-ho com exigeix la normativa. Donen una xifra sabent que més tard es farà una mitjana ponderada i, així, acaba sortint el preu que ells desitgen. Els interessos que hi ha darrere d’aquests preus són variats segons el fruit.

Necessitem una figura dins de la Llotja de Reus que pugui acreditar amb documents d’on surten els preus originals. Aquesta autoritat acreditativa hauria de comprovar els moviments setmanals de cada operador per tal d’acreditar que el preu que estan passant correspon a vendes reals. Aquí, per encarrilar això, el paper de l’Administració és molt important, ja que és qui té la potestat per fixar aquesta figura, la garant que sigui així i es compleixi.

La manera de funcionar de la Llotja de Reus, fa molts anys cap aquí, no és ni ètica ni lògica. El preu que fixa de l’avellana no atén cap patró mercantil. Fa tres anys que es manté igual, la seva evolució és una línia recta. El mercat varia, l’oferta i la demanda canvia, però es manté el mateix preu. Això demostra que s’imposa l’interès dels operadors contra tota casuística.

Les cooperatives volen que es mantingui el preu de la Llotja de Reus baix, per pagar per damunt del preu de llotja i tenir els socis contents. Així, tot i que paguen per sota dels beneficis, tenen arguments per fer callar els socis, és a dir, els productors. Algunes cooperatives han crescut tant, que no poden suportar la infraestructura sense menjar-se el benefici que haurien d’entregar als socis en forma de preus alts.

El cas de l’ametlla és el més greu de tots. Els operadors no s’amaguen d’haver guardat marges comercials per als intermediaris de diferents zones del país. Les diferències de preus entre la Llotja de Reus i altres llotges de l’estat espanyol poden arribar als 50 cèntims, encara que aquí un quilo d’ametlles estigui sota costos de producció i no tingui benefici. Acaba resultant que es guanya millor la vida l’intermediari que el mateix pagès.

Pel que fa a la garrofa, els preus tampoc són els que haurien de ser. Hi ha hagut una baixada de la demanda, però també hi hagut una baixada de producció. La Llotja de Reus ha reflectit un preu a la baixa que no es correspon amb la realitat, segurament el preu real el veurem pels volts de Nadal.

En el conjunt de la fruita seca, observem que la desconnexió de la indústria transformadora envers el sector productor cada vegada és més gran. Més d’una vegada hem hagut de sentir que, si no ho compren aquí, compraran fora; que la cosa va de marges de benefici i de comptes de resultats. El territori, la pagesia, el clima, i l’entorn no entren en els seus plans.

Tot això el que causa és que l’agricultura de les nostres contrades molt basada en la fruita seca tingui uns preus que en molts casos no cobreix el cost de producció. L’hemorràgia de pagesos que pleguen, i la sagnia de terres que s’abandonen, cada any és mes gran. La nostra alimentació està en perill.