Lleure, cohesió sociali creixement ciutadà
Les persones tenim diferents dimensions que és important desenvolupar. Cadascú, segons el seu caràcter i història, tindrà més facilitat en unes que en d’altres, però una certa convivència harmònica és imprescindible. En aquest sentit, quan es parla d’exclusió social, sovint es fa referència únicament a la dimensió material i econòmica, que certament condiciona terriblement la vida de les famílies, sense valorar que hi ha d’altres condicionants que també determinen la capacitat de trobar un sentit a la pròpia vida, o de poder realitzar un cert projecte personal. Així, tenir relacions interpersonals i socials normalitzades, amics en qui confiar, persones a qui trucar quan tens un problema o et quedes sense feina, és imprescindible. També són necessàries, i així ho indiquen estudis sobre les competències més demandades per les organitzacions, les habilitats de treball en equip, tenir iniciativa, ser flexible o comunicar adequadament.
Moltes d’aquestes competències s’adquireixen en espais menys formals, de lleure, en els quals exercitem i ens entrenem per relacionar-nos amb els altres. Així, l’esport, l’esplai o l’escoltisme o les activitats culturals són entorns privilegiats en els quals, en no existir obligacions curriculars, és més fàcil poder ser nosaltres mateixos i desenvolupar totes aquestes capacitats.
Aquestes oportunitats es poden trobar en programes promoguts pels diversos sistemes de salut, educatius o de serveis socials públics i també de manera molt important per la iniciativa social, en una pluralitat de perspectives i accions culturals, socials, de lleure educatiu, de sostenibilitat ambiental o de defensa de drets. Les organitzacions que impulsen aquests projectes formen un entramat indispensable per promoure la cohesió social i el creixement de les persones al llarg de la vida. Són, en aquest sentit, agents de primer ordre de solidaritat, confiança i afectes, irreemplaçables en el món actual.
Promoure aquesta xarxa comunitària ha de ser responsabilitat del sistema públic, i de tota la comunitat. En primer lloc, des de la confiança que aporten molt significativament a la vida social, tot facilitant espais que permetin el coneixement i la interrelació; però també dotant de finançament i espais físics adequats a les iniciatives que sorgeixin al territori, sense voler-les domesticar, per tal que puguin créixer. En aquest sentit, la participació autònoma de la societat i el protagonisme de les persones són peces tant claus com la mateixa difusió d’aquestes actuacions socioculturals.
El paper dels moviments cívics en l’estructuració d’aquest veritable engranatge social que vetlla pel benestar de les persones més vulnerables a través del lleure i l’acció sociocultural serà justament un dels grans temes que es posaran a debat en el marc del I Congrés Internacional de lleure educatiu i acció sociocultural que la Fundació Pere Tarrés i la seva Facultat d’Educació Social i Treball Social de la Universitat Ramon Llull promouen aquest novembre.
No és un tema menor: un país amb ciutadans competents i cívics i amb valors necessita aquest ecosistema creatiu i solidari que ens permet viure en entorns més justos i que faciliten el creixement i la convivència de les persones.