Fa 44 anys

Enguany farà 44 anys de les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments, era l’any 1979. Aquest fet va servir per a començar a canviar a la majoria de municipis la fisonomia que tenien per una de més actual.

No és intenció meva fer un balanç exhaustiu, però vull reflexionar sobre algunes de les coses que ara després de tots aquest anys semblen de tota la vida.

Aquell any teníem a Tarragona molt pocs equipaments esportius públics, els podríem anomenar i acabaríem aviat de fer la llista. L’esport existia gràcies a les entitats que amb les seves instal·lacions donaven server als seus socis. El que si que hi havia un camp de futbol a la majoria dels barris amb una precarietat que ara seria impensable.

Va ser a partir d’aquells anys que els ajuntaments i el Govern de la Generalitat varen començar a construir equipaments esportius per apropar l’esport a molts indrets que fins llavors era pràcticament inexistents, feina que va durar una colla d’anys.

Aquest fet va significar entre d’altres coses la possibilitat de practicar esport a molta gent, tant joves com no tant joves, i el més important, la continuïtat de fer esport a la majoria de famílies, continuïtat que podem observar on aquells joves segueixen fer esport amb la companyia de fills i filles, i alguns ja amb nets i netes.

Això a molts indrets d’Europa llavors l’any 1979 ja era pràctica habitual. Aquí ho és ara. Dic això per a posar en valor la visió estratègica d’aquells governants que no van dubtar en cap moment del que calia fer. L’Alcalde Josep M. Recasens va impulsar aquesta decisió posant al servei de la ciutadania primer els terrenys i després les inversions per fer realitat allò que a altres països era un cosa quotidiana.

Dit això, també cal tenir present que no fa tants anys de tot plegat i que res és irreversible, cal seguir creien amb aquesta idea de fer arribar l’esport a tothom, cal anar de la mà amb tots el actors que formen part del mon esportiu; les instal·lacions dels clubs patrimoni dels seus socis han de formar part de la xarxa de instal·lacions ciutadanes amb acords necessaris i útils per a la ciutadania.

Els Consells Esportius son també un actor de primera línia sobretot pels més joves, la col·laboració entre tots els agents esportius és una garantia d’èxit segur.

L’esport també és salut, cada vegada més tots tenim més consciència d’aquesta frase, salut per joves i pels no tant joves. Fer esport és saludable i en molts casos ho prescriuen els metges. Aquí hi ha molt de camp per córrer i desenvolupar programes específics saludables. Em disculparan però hi ha molts professionals que hi entenen més que jo no m’estendré més.

L’esport cohesiona i integra, aquest es un repte que tenim actualment, la cohesió social també passa per la pràctica esportiva tant en el esports d’equip com en l’esport individual, els hàbits, els valors que fomenten l’esport cal protegir-los d’elements externs, pràctiques que res tenen a veure amb els valors de l’esport poden fer molt de mal tant individualment com col·lectivament. Per això és necessari crear mecanismes de prevenció i erradicar els abusos de tota mena.

L’esport ha de ser un dels motors per a transformar, millorar i crear riquesa a la nostra societat, cal incorporar el turisme esportiu i els estudis universitaris a l’esport tarragoní. Tarragona té suficients equipaments i atractius per a fer-ho possible.