Cap on va el mercat de lloguer?
El Senat ha aprovat la nova ‘Ley por el derecho a la vivienda’, així doncs, serà d’aplicació un cop sigui publicada al BOE, tal com era de preveure, abans de les eleccions municipals del dia 28, tot plegat sembla un acte més de la campanya electoral.
Les contundents mesures intervencionistes sobre el mercat de lloguer en aquelles zones declarades «de mercat residencial tensionat» obligaran els propietaris arrendadors a prendre decisions. Per una part, en cas de seguir en el mercat residencial, seran aplicables un seguit de limitacions, com ara que els preus de lloguer no seran els lliurement pactats per les parts sinó que vindran condicionats pel preu establert en contractes anteriors, o bé que no es podrà actualitzar el preu de lloguer segons IPC, sinó que hi ha topalls del 2% i del 3% per aquest any 2023 i 2024, a partir de llavors l’actualització serà d’acord amb un nou índex del qual es desconeixen les directrius. Tan sols se sap que aquest nou índex no podrà superar en cap cas l’IPC, i que les despeses de contractació seran a càrrec del propietari. També es preveu que la durada del contracte pugui quedar alterada, a criteri del llogater, amb noves pròrrogues de fins a 3 anys més.
Les restriccions són majors per aquells propietaris titulars de 5 habitatges o més, a qui es qualifica de ‘grans tenidors’. Aquests propietaris es veuran afectats per unes condicions diferents tant en la determinació dels preus de nova contractació, com en les posteriors actualitzacions de preus, com per les dificultats per recuperar l’habitatge en els procediments de desnonament, sigui per finalització de contracte o per impagaments. També es veuran afectats pel lloguer social obligatori amb rendes ínfimes que fàcilment no arriben ni a cobrir els costos de l’habitatge.
En tot cas, els arrendaments d’habitatges quedaran afectats per una gran complexitat que requerirà, en tot moment, l’assessorament d’experts per conèixer en quines condicions es pot arrendar un habitatge, si aquest està afectat per ‘zona tensionada’ o no, si el propietari té la consideració de gran tenidor o no, quin és el preu al qual es pot oferir l’habitatge, quines son les limitacions a les actualitzacions de renda, o quin es el termini de finalització del contracte i les pròrrogues aplicables. En resum més complexitat i noves incerteses.
Tant des de l’Estat espanyol, com des de Catalunya, s’ha optat per aplicar mesures contra els arrendadors per resoldre el problema de la greu manca d’habitatges de lloguer. La incomoditat i els perjudicis que comporta als arrendadors aquest conjunt de mesures, previsiblement farà que es retirin molts habitatges del mercat residencial. Els propietaris optaran per altres solucions com poden ser la venda de l’habitatge, el lloguer turístic o seleccionar situacions que s’ajustin al lloguer de temporada (estudiants, estades laborals o docents, etc.). En conseqüència l’oferta d’habitatges de lloguer disminuirà significativament i l’accés a l’habitatge serà més exigent, quedant a l’abast només d’aquells inquilins més solvents i quedant exclosos aquelles capes de la societat econòmicament més febles.
Des de la Cambra no podem més que denunciar una vegada més l’error d’aquestes polítiques que amb tota seguretat comportaran una reducció del nombre d’habitatges de lloguer. Aquest efecte contraproduent ja es va constatar el segle passat, quan les pròrrogues forçoses i les rendes congelades varen portar Espanya a un dels nivells més baixos d’habitatges de lloguer d’Europa. Contràriament, es fan necessàries mesures d’estímul que ajudin a incrementar l’oferta de pisos de lloguer i les inversions en habitatge públic i social, en la línia de les últimes mesures anunciades pel govern d’Espanya, sempre que siguin factibles, i estiguin degudament dotades econòmicament per assolir els objectius pretesos.
Amb aquest panorama, jo em pregunto: qui serà el gran perjudicat a partir de l’entrada en vigor d’aquesta nova llei? La resposta és evident, ho seran aquelles persones amb pocs recursos que necessitaran accedir al mercat de lloguer per viure.