Vianalitzacions, recels, pors i tensions

L’Art de Comprar Passejant. És un eslògan que es va fer famós a Reus als anys noranta i que avui tindria tanta vigència com el primer dia, en una època en què la vianalització dels nuclis urbans de les nostres ciutats està a l’ordre del dia. Perquè la cosa no ve d’ara. L’eix Llovera- Monterols va ser el primer. Amb els seus interrogants, recels i dubtes. Però, ara, ningú el concebria d’una altra manera. Més recentment va passar el mateix amb el Raval de Santa Anna. Queixes, polèmica, milers de reunions, tensió... I ara, sembla que el projecte també està consolidat. Un altre pas, que vindrà seguit d’un carrer Ample que, si tot va bé, anirà prenent forma de cara a l’any vinent. És un model que s’aplica a moltes ciutats. A Tarragona, l’entorn de la plaça Corsini és exemple d’èxit, òbviament després dels dubtes, recels i les tensions normals en l’inici d’un projecte com aquest. Però què passa amb la Part Alta? La vianalització tirarà endavant algun dia? I què me’n dieu de la Rambla Jaume I de Cambrils? Un any després, i malgrat que tota opinió és vàlida, ningú negarà que el municipi ha guanyat un nou eix a segona línia de mar. La imatge ha canviat totalment.

Les ciutats avancen cap aquí, però aquests són temes difícils de traçar, complexos de gestionar i poc agraïts de planificar... A curt termini. I si ho mirem a llarg termini? La història demostra que, amb les seves imperfeccions, són models dèxit.