Un reconeixement necessari

He hagut de buscar a l’hemeroteca perquè no recordava la data. Però sí que tenia al cap aquella història. A l’octubre de 2017 vaig tenir la sort de poder cuinar a foc lent un reportatge al voltant d’Antoni Benaiges. El mar prometido, el titulava. Llavors no se’n parlava tant.

Benaiges va ser destinat a un petit poble de Burgos, Bañuelos de Bureba, i va prometre als seus alumnes que els duria a veure el mar. Però mai va poder complir aquella promesa. Aquell mestre de Mont-roig va morir afusellat el 1936.

I molts anys després encara era injustament anònim. Per fer aquell reportatge vaig parlar amb el fotògraf Sergi Bernal, que s’havia topat amb la vida de Benaiges l’any 2010, quan va arribar a la muntanya de la Pedraja de Burgos per documentar l’exhumació d’una gran fossa de republicans afusellats el 1936. Allà va desenterrar la seva història. En va fer un llibre i tot va començar a rodar, després, en una exposició, Desenterrando el silencio. Set anys després, Benaiges ja no és anònim.

La seva història ha estat recollida en una pel·lícula preciosa. I ara Mont-roig posarà el seu nom a un auditori. Potser és massa tard, però el reconeixement és important.