Sense llei i sobre rodes

Això dels patinets és tot un món. No negaré que és pràctic, útil i econòmic. Però el que no acabo d’entendre és com poden viure, encara, al marge de la llei. La seva aparició al nostre món va arribar abans que la seva regulació. Les policies locals s’estiraven els cabells, preocupades per la gestió d’uns vehicles que cada vegada eren més nombrosos i que no responien a cap mena de legislació. Van començar a néixer campanyes de sensibilització, es va imposar el casc i es va establir que no podien anar per la vorera. Però ara ja no són tan nous i, paradoxalment, són massa els que continuen fent la seva. Un petit exemple: baixem amb cotxe per la Rambla Nova de Tarragona i el semàfor es posa en vermell. A la nostra dreta, veig com passa un patinet. Me’l miro, esperant que s’aturi quan arribi a primera fila. Però decideix passar de llarg. El vermell no va amb ell. No sé què hauria passat si algun vehicle hagués girat la cantonada que tenia prioritat en aquell moment. Esperem una mica més, encara amb el semàfor en vermell, i veig pel retrovisor un altre patinet. Penso que aquest s’aturarà, que la imprudència del conductor anterior ha estat puntual. Però no. Passa el mateix. Resulta que el semàfor tampoc va amb ell. Surrealista.