Petits grans actes d’heroisme

Ales pel·lícules hi hem vist parts de tot tipus. Abans, els nadons naixien a casa, a mans de comadrones. Però això ha quedat lluny, molt lluny. Ara el que és habitual, si tot va bé i no hi ha res sobrevingut, és que els naixements passin a les sales de parts dels hospitals. I precisament per això l’arribada al món de l’Amir té aquella cosa poètica i alhora heroica que la fa especial. Els seus pares viuen a Prades i el seu centre de referència és l’Hospital Sant Joan de Reus. Estaven al cotxe de camí a Reus i quan passaven per Cornudella, l’Amir ja trucava a la porta. Van entrar al CAP i va ser llavors quan va començar un acte d’aquells de pel·lícula que mostra també el paper polivalent i alhora quasi heroic dels professionals sanitaris del món rural. El metge i la infermera que hi havia de guàrdia es van posar el barret corresponent i van atendre el part, en una llitera convencional. Van ser quinze minuts intensíssims i l’Amir va néixer pesant tres quilos i saníssim. La mare també està bé, família està agraïda i nosaltres també agraïm poder llegir petites grans històries com aquesta. Benvingut al món, Amir.