Nadal. Aquella pausa tan necessària

Corredisses d’última hora. Les fotos que no s’han imprès bé. Les flors de Nadal. Sempre vaig tard. Al meu voltant, tot-hom va i ve, fent les darreres compres. Llums, abraçades i bons desitjos. També nostàlgia. Aquests dies de Nadal són moltes coses. És fer una parada. Deixar els maldecaps i compartir la vida amb la meva gent. És fer cagar el Tió. Però també és pensar. Pensar en qui ja no hi és.

Recordar aquells Nadals de la infantesa i veure com ha canviat tot. Nadal també és pensar en el futur. En els famosos petits moments dels quals tant parlem però que tant se’ns desfan entre els dits. No els donem temps. La vida se’ns menja. Nadal és seure, somriure, cantar i aquell vers damunt de la cadira. Nadal és el pessebre (preservem-lo). Nadal és l’arbre, compartir converses. Nadal també és passejar. Sortir a prendre l’aire.

Anar d’una casa a l’altra, de sobretaula en sobretaula. Les fotos, les abraçades. Els regals. Nadal és pensar en el que vindrà. En els bons moments i en les nostres pors. També és fer (fer-te) promeses. Sec a terra i juguem a cotxes. Pintem una estona. Intentem fer un cop de cap (la migdiada, de tant en tant, també s’agraeix). Nadal és una pausa. Una pausa que es fa especialment llarga per aquella gent a qui la vida ha deixat sola. Nadal és moltes coses. Compartim-les. Siguem feliços.