La pluja arriba i ho encerta... a mitges

Estem en sequera, però per fi plou. Aquesta setmana alçaven la veu els productors de la fruita seca, que tenen les collites pràcticament perdudes. No oblidem l’hivern passat, en què els pantans sense aigua van marcar l’actualitat de casa nostra mentre el sector agrari alçava l’atxa de guerra contra tots aquells a qui culpen de la seva situació, amb tractorades escampades per tot arreu. Però, com deia, per fi plou. Els petits –i no tan petits- es posen les botes d’aigua per gaudir del plaer de saltar els bassals, com la foto de portada que acompanya aquesta edició. Podem dormir sense aire condicionat i amb les finestres tancades. I sembla que s’ha acabat la temporada de piscina i platja, almenys pels que només ens banyem quan fa aquella calor tan gran de ple estiu. Hem rebut una pluja benvinguda. Ha provocat algun maldecap i ha fet algun excés puntual, però en general, és una aigua desitjada. Tot i així, i de manera quasi sense sentit, sembla que al nostre país hi ha un microclima que es diu Priorat, la zona que té la sequera més acusada, on no acaba de ploure. No és culpa de ningú, simplement el temps fa el que fa. Però és complicat d’afrontar. És una comarca amb grans cultius de vinya, amb avellana, amb oliva i d’altres conreus. I ara mateix està molt tensionada. Els alcaldes reclamen mesures, solucions, mentre esperen que algun dia plogui fort. Sense fer mal, però fort. Un dia que no acaba d’arribar.