La cadena humana i el posterior desengany

Recordo aquell 2013 i l’ambient que es vivia a la Diada. Vam quedar aviat, a quarts de tres de la tarda, per anar a cobrir pel Diari de Tarragona aquella original manifestació que havia de recórrer tot el país i ser al lloc, puntuals, abans de les 17.14 h. Vam sortir de Reus amb el Clio blanc del company d’aventures Alfredo González. Anàvem amb les acreditacions i patíem una mica per poder arribar al tram que ens tocava cobrir. Però va anar bé. La gent lluïa aquelles samarretes grogues cridaneres, duia entrepans, galetes, aigües i refrescos. Gegants, nanos, gralles i castells hi posaven la nota festiva i més popular. I fins i tot hi van improvisar algun escenari on els més animats entonaven el lema de la jornada: «Fem la via catalana, fem història a la cadena humana...». Més enllà del que una opini, el que està clar és que s’hi respirava il·lusió. Era un ambient totalment festiu. Estàvem al tram d’entre Pratdip i Mont-roig, prop de la urbanització Bonmont, que llavors encara era bonic, res a veure amb el seu estat d’abandonament actual. Parlo de la Via Catalana perquè va ser una Diada diferent, en què es va implicar molta gent, fent xarxa. I d’això ja fa més d’una dècada. Semblava que aquell ambient duria a algun lloc. I sí: va dur a la gran patacada de l’independentisme del 2017 i els anys següents. Ara, molta d’aquella gent ni tan sols creu en la causa. Massa desenganys.