L’avellana desapareix?

Acasa som pagesos. No com a primera ocupació, però tenim terres i les mantenim per amor a projectes familiars de diverses generacions. Els nostres principals conreus són l’avellana i l’oliva. I les coses no són fàcils. Buscar culpables tampoc és la solució. Però des del meu coneixement d’aquesta causa puc dir, si em permeten, que aquí s’està produint una altra tempesta perfecta. La situació del productor és complicada. Els preus són baixíssims i que els números surtin és pràcticament impossible, amb unes polítiques que només van a la contra. Si la collita és bona i ho ajusten una mica a l’alça, potser es pot fer alguna cosa, però, en general, costa quadrar els comptes. El que he sentit aquests dies a casa sobre l’avellana, no ho havia sentit mai en quasi quaranta anys. «Ja hem acabat abans de començar, no hi ha pràcticament res». Per què? Suposo que la sequera i tantes altres coses que fan que aquesta tempesta descarregui sobre el sector agrícola. Les generacions joves no ho seguim. No tenim temps. No ens compensa. I, malauradament, hi ha moltes terres que s’han convertit en bosc perdut, alimentant així el risc d’incendi. És un peix que es mossega la cua. De veritat som un país que aposta pel producte de proximitat? Qui posa en valor la fruita seca? L’avellana està desapareixent? Hi ha molta hipocresia i, de moment, cap solució.