Ha plogut, sí; però els pantans no estan bé

Els nostres pantans pateixen una crisi sense precedents. Actualment, es troben als nivells més baixos de la seva història, amb reserves que no arriben ni al 30% de la seva capacitat –excepte Ulldecona, que passa de buit a ple en un no-res–. Ara, a mitjan març, les últimes pluges han permès una petita millora en les reserves, però els nivells, l’estiu passat, no superaven el 2%. Aquest escenari no només reflecteix l’efecte de la sequera prolongada, sinó també la manca de mesures efectives per gestionar l’aigua de manera sostenible. Els pantans, fonamentals per a l’agricultura i el consum domèstic, han estat històricament una garantia d’aigua. No obstant això, en els últims anys, la falta de precipitacions i l’augment de les temperatures han agreujat la situació, reduint la capacitat d’emmagatzematge a mínims crítics. ​

Aquesta escassetat afecta directament sectors que depenen d’aquests recursos, com l’agricultura, la indústria i el turisme. La solució passa per una millor gestió de l’aigua: tecnologies de reg més eficients, adoptar pràctiques sostenibles a nivell agrícola i industrial, i implementar estratègies de conscienciació per part de les autoritats. Les administracions han de reforçar les infraestructures hídriques per garantir un ús equitatiu i responsable dels recursos. Han anunciat accions i han iniciat el calendari. Veurem si arriben, veurem quan arriben i veurem com arriben.​