El tramvia i el consens necessari

El Tren-Tram, el Tramvia del Camp o el TramCamp. Ja no recordo quan vaig sentir parlar per primera vegada d’aquest projecte que ha tingut diversos noms, anades i vingudes, amics i enemics. Però el que sí que tinc molt al cap és com ha costat arribar al consens. Tirar endavant grans infraestructures no és cosa fàcil. Gens ni mica. Requereix una planificació tècnica a llarg termini, un consens polític difícil d’assolir i una estratègia territorial consensuada. I tot plegat fa que passin els anys i els calendaris s’incompleixin constantment, fent que la desconfiança cali cada vegada més entre la ciutadania. Està clar, però, que el projecte del tramvia és un dels pals de paller de la nostra emergent àrea metropolitana, que té precisament en la mobilitat un dels seus eixos fonamentals. Ara tenim projecte, tenim calendari i tenim full de ruta. Però hi ha dubtes sobre el com, les vies, la catenària i la seva afectació dins dels nuclis urbans.

És important tenir en compte totes les sensibilitats, però tinc la sensació que aquest debat arriba un pèl tard. Que estem tornant enrere quan la cosa en si ja estava definida. Però que també és important que tots els implicats s’hi sentin còmodes. Hi ha marge de redibuixar el projecte sense que aquesta vegada perdem l’oportunitat pel camí?