El nou ciclomotor es diu patinet

Coses de la vida. Fa 25 anys, i encara més, el somni de qualsevol adolescent que volia una mica d’autonomia i que encara no tenia edat per treure’s el carnet de conduir era tenir un ciclomotor. Aquelles petites motos que sonaven com cafeteres, que feien un escàndol de por i que semblava que s’haguessin d’espatllar. Però ho aguantaven tot. Era aquell moment d’alliberació. De sentir-se gran. De semblar adult sense ser-ho. Per a les famílies, donar l’ok i poder fer el pas no era cosa fàcil. De fet, molta gent no l’arribava a fer mai. «Com? El meu fill de 16 anys, amb moto? Que agafi l’autobús», pensaven molts. Però la tendència ha canviat al llarg dels darrers anys. Ha donat la volta com un mitjó quasi sense que ens n’adonéssim. Ara, quasi no veiem aquests petits ciclomotors amb motor petit que petaven tan fort. L’estrella d’avui dia en aquestes edats són els patinets elèctrics. Uns vehicles que van néixer des del caos. La seva proliferació va arribar abans que la seva regulació. Ara, ja ens hi hem acostumat. Els joves gaudeixen amb ells de la seva primera autonomia, els adults que es mouen per ciutats aprofiten la seva comoditat i molts repartidors a domicili s’han sumat a aquest mitjà de transport. A més, ara sembla que ja hi ha algun tipus de regulació. Però encara no és suficient. La mobilitat en patinet és, encara avui, la mobilitat del caos.