El malson dels autònoms. Capítol 2

Ja fa uns dies em vaig prometre parlar sovint del malson dels autònoms. Tothom té les seves històries i carrega les seves creus. Jo, de fet, ni tan sols soc autònoma. Però em sembla grossíssim i considero que se’n parla massa poc. Per això he encertat el meu periple per reivindicar-ho. Es van ajustant normatives i sempre passen de puntetes dels treballadors per compte propi. Hi ha mil històries. Sí, hi ha flexibilitat. Però per a bé i per a mal. Més per a mal que per a bé, de fet. També costa trobar personal. Un de cada tres autònoms assegura tenir problemes per contractar personal. I molts, també, per arribar a final de mes. D’altres es guanyen bé la vida. Però, sovint, a costa de deixar-s’hi quasi la salut. Crec que hi ha realitats molt diferents i que l’administració hauria de posar-hi una mica l’ull com un conjunt, però sense oblidar-ne les peculiaritats. Perquè la sensació és que hi ha qui té molts avantatges i qui només rep cops del sistema. Que la normativa s’aplica per a uns però que per a altres sembla que no existeixi. I que la injustícia hi és de base. Només demano que se’ls inclogui dins del sistema, que se’ls tingui en compte com persones treballadores que són. No cal que se’ls doni privilegis. Simplement, que no quedin fora dels avantatges que aconsegueix el nostre sistema. Només això.