El talent és important?

Hem de tenir present que el talent s’aprecia com un do especial, i no és així. Si bé les dades són el combustible del s. XXI, el recurs més valuós és el coneixement i la seva aplicació amb intel·ligència executiva, un mitjà que millora si s’utilitza correctament.

S’ha de conrear aquesta matèria primera per progressar en l’escenari competitiu on la nova economia digital és intensiva en la demanda de talent i mà d’obra qualificada. En aquest context, ser ètic no és fàcil degut als conflictes d’interessos; per tant, cal tenir la visió clara de què es pot fer i què, no.

La incertesa i la complexitat són part de les nostres vivències i escau atrevir-se a actuar. Aquest és el pensament de la persona talentosa.

El terme talent sovint s’empra com a sinònim d’intel·ligència, però el seu significat real es basa en les funcions d’aquesta intel·ligència: conèixer, sentir i dirigir el coneixement envers l’acció. «Pensar per actuar genera la intel·ligència executiva, és a dir, el talent» (J. A. Marina).

Es descriuen dues fases sobre el talent: la seva generació i la gestió del ja existent. La intel·ligència innata no es manté al llarg de la vida, pot experimentar un retrocés negatiu quan la persona no s’esforça a millorar per tenir una mentalitat de creixement.

Hom neix amb una dotació genètica, però no tots els gens s’activen i s’expressen. L’entorn influeix en l’activació selectiva, essent l’educació el component més important per modelar la genètica que, en el sentit més estricte, es converteix en generadora de talent.

L’individu talentós ha de tenir capacitat d’adaptació i voluntat per desenvolupar habilitats que inspirin la curiositat, la creativitat, el pensament crític, el rigor i l’harmonització emocional, distincions inherents a la condició humana i relacionades directament amb el talent davant l’automatització de les màquines.

Què cal per a afrontar tot això? Més inversió global? Sí, però treballant de forma eficient i de manera diferent, adaptada a la realitat.

El perfil de l’alumnat ha canviat substancialment: mostra dificultats en transferir l’après a situacions reals i complexes. Tal com s’ensenya i com s’aprèn afavoreix la memorització, contrària a la generació del talent.

Potenciar l’educació com a palanca del progrés i antídot contra l’exclusió social mitjançant l’estimulació del talent, mitjançant l’aprenentatge efectiu, és condició necessària per al desenvolupament d’un país.

S’escau preparar el professorat en l’aplicació de metodologies didàctiques eficients perquè desenvolupi projectes heurístics i empírics adients. La millor manera de promocionar el talent és fomentar el potencial de tots els infants i joves, i no només el d’una minoria excepcional.

Educar per a avui és caminar a l’inrevés: el professorat ha d’estar a l’aguait de les tendències actuals i de les seves evolucions, i anticipar-se a les necessitats del seu alumnat per tal que aquest pugui adaptar-se al present i preparar-se per al futur, sabent mantenir el valor afegit i la utilitat de tot l’après.

El repte de l’educació consisteix a ensenyar a gaudir del que es té i aplicar-ho. Contínuament, s’ofereixen infinitat de possibilitats que, al no poder-se satisfer totalment, fan que es produeixi frustració per un excés d’expectatives. Això comporta un risc greu: el fracàs amb totes les seves derivades.

Al vaixell, les màquines són «la intel·ligència generadora» i el capità, al pont, és «la intel·ligència executiva», el talent.