El silenci i la paraula
El setembre del 2023, a la Setmana del Llibre en Català, Han Kang va presentar la seva novel·la La classe de grec (La Magrana), en una conversa rica i pausada amb l’Anna Guitart. El públic escoltava fascinat la bella melodia de les paraules de Han Kang en coreà i esperava en silenci absolut la traducció consecutiva. En ple brogit del Moll de la Fusta i de les activitats infantils, al voltant de l’escenari es va crear un moment màgic de comunió entre una autora ja venerada i els seus lectors.
D’aquells dies a Barcelona, Han Kang ens deia que l’havien sorprès les lectores que s’acostaven a demanar-li una signatura i s’adreçaven a ella en coreà. Eren moltes més que en la seva primera visita a la ciutat, anys abans, per presentar La vegetariana. La va sobtar també que un grup de coreans la saludessin pel carrer. I es va meravellar quan, de la mà de Jorge Carrión, va descobrir la biblioteca de l’Ateneu i se’n va enamorar. Envoltada de llibres, va evocar els anys consagrats a l’escriptura de La classe de grec, la història de dues ànimes que s’acosten fins que els seus dolors es toquen: un professor que està perdent la vista i aviat esdevindrà cec i una alumna que no pot articular paraula.
De Han Kang s’ha dit que la seva intensa prosa poètica confronta els traumes històrics, com a actes humans, i exposa la fragilitat de la vida humana. A La classe de grec, traduïda al català per Hèctor Lopez-Bofill i Hye Young Yu, ens submergim en la intimitat dels dos protagonistes –ella, que veu com al seu voltant les coses perden el nom i la realitat es torna un magma indesxifrable, i ell, un estrany entre dues cultures i dues llengües– i sentim en la pròpia pell la dolorosa precarietat dels vincles humans. Els dos s’aferren a aquesta llengua antiga com si els pogués salvar dels seus naufragis. I en declaracions a la premsa, l’escriptora s’alegrava de la publicació de la novel·la en la nostra llengua: «No vull que el català acabi desapareixent com el grec clàssic de la novel·la».
La concessió ara del Nobel a Han Kang és un esdeveniment molt feliç, ja que suposa el reconeixement d’una escriptora encara jove, en plena maduresa d’una obra narrativa que al llarg dels darrers anys ha estat premiada arreu i que sedueix cada vegada més lectors. És un aplaudiment a la seva obra passada, present i futura. I és alhora un guardó a tota aquella gent que sap que un llibre et pot canviar la vida, perquè les novel·les de Han Kang permeten furgar en les ferides de la memòria col·lectiva i individual, i arriben a tocar os amb la paraula, però tenen alhora una petita llum que permet mantenir la confiança en la condició humana. Una llum com la de la millor literatura.