El paper dels administradors de finques en la transició energètica

La transició energètica, com a repte transversal de tota la societat, necessita la implicació activa d’agents molt diversos i dispersos.

Com anem dient en aquests articles, el més important és l’Administració, que com a responsables de gestionar el bé comú han d’impulsar el procés creant les condicions que han de fer que aquests agents, cadascú amb la seva quota variable de responsabilitat i protagonisme, facin la seva part per arribar als objectius que ens hem marcat, que segueixen ara mateix ben lluny.

Hem parlat molt d’empreses, que tenen una gran oportunitat d’estalvi energètic i de concretar els seus plans de sostenibilitat amb les inversions en instal·lacions fotovoltaiques al sostre de les seves naus o edificis.

Hem parlat del sector agrari i del món rural en general, que cal que agafin més consciència que cal una visió més generosa de l’impacte visual i ambiental de les energies renovables per no obstaculitzar un procés que els convé d’una manera molt especial, perquè redundarà en la protecció del medi ambient en el qual viuen o desenvolupen la seva activitat econòmica. Hem parlat de les comunitats energètiques, la joia de la corona de la transició energètica.

Toca parlar també de la contribució que és necessari que facin les comunitats de veïns. La generalització de les inversions en renovables en aquest àmbit suposaria un salt qualitatiu en la quota d’energia verda que generaríem com a societat.

Però és aquest un terreny pantanós, on costa superar algunes actituds negatives d’alguns propietaris que, ja sigui perquè no viuen a les finques on tenen pisos o perquè no volen assumir les inversions, bloquegen decisions que són per definició sindicades, sigui per majories simples, absolutes o per unanimitat, en funció dels estatuts de cada comunitat.

En aquest context, és clau la figura dels administradors de finques i Agents de la Propietat Immobiliària, als quals convé molt implicar en un procés en el qual cal respectar la legítima voluntat dels propietaris, perquè, al cap i a la fi, donar el pas suposa una inversió.

Però no és menys cert que aquestes inversions, com han vist amb les empreses, sempre més predisposades a fer els càlculs pertinents, tenen retorn. Però s’ha de fer molta pedagogia d’aquest i altres arguments per convèncer els escèptics. I els API són, en aquest sentit, la figura clau.

Cal que l’Administració estimuli la seva participació com a col·lectiu professional sotmès a codis de bones pràctiques i un compromís amb l’interès general de la societat a la qual es deu. I això s’ha de fer amb un marc legal que contempli aquests drets i deures del col·lectiu, amb les compensacions que calgui.

És obvi que els administradors de finques no poden passar a ser venedors de plaques, però poden jugar un paper molt important acompanyant la incipient figura del Gestor de l’Autoconsum, col·laborant amb les empreses seleccionades per dur a terme els projectes en les comunitats i sent una part activa, i retribuïda, en la implantació de plaques fotovoltaiques al parc d’edificis, un segment on a Catalunya i a Espanya encara estem molt lluny dels països més avançats en aquesta transició energètica que només assolirem si la impulsem entre tots.