El dret a defensa dels interns, l’altre impacte de les vagues a les presons
No es pot permetre que aquesta situació provoqui la suspensió de vistes o l’afectació a la conducció de les persones privades de llibertat a les seves compareixences davant
dels òrgans judicials
Les protestes d’aquests dies dels funcionaris de presons són, d’una banda, legítimes perquè reclamen millores en la seva seguretat després del condemnable assassinat la setmana passada d’una treballadora al Centre Penitenciari de Mas d’Enric.
Però, tot i respectar el dret a la vaga del col·lectiu, que no sigui una vaga reconeguda oficialment i, en conseqüència, que no s’hagin dictat serveis mínims, està creant una situació amb un seguit de danys col·laterals.
Un dels més greus, i el que toca de més a prop a l’advocacia, és que deixa en suspens el dret a defensa dels interns, que s’ha vist alterat per aquestes mobilitzacions.
I això perquè no s’està garantint l’assistència lletrada i de comunicació –tan presencial com per videoconferència– i els trasllats de les persones privades de llibertat amb els seus advocats i advocades a causa de la situació en els accessos i a l’interior de les presons catalanes.
No es pot permetre que aquesta situació provoqui la suspensió de vistes o l’afectació a la conducció de les persones privades de llibertat a les seves compareixences davant dels òrgans judicials. Com tampoc que el nostre Servei d’Orientació Jurídica als interns no s’atengui perquè no hi ha ningú a l’altre costat.
El risc és que es perdin oportunitats de presentar recursos o altres accions judicials perquè s’esgoten els terminis per fer-ho, que són implacables i no entenen de mobilitzacions.
Per tot plegat, demanem al departament de Justícia que, mentre duri aquest conflicte, garanteixi uns serveis mínims entre els quals hi hauria el de protegir el dret a defensa, com a dret fonamental.
I que esmerci tots els esforços i recursos per resoldre aquest conflicte com més aviat millor, evitant caure amb la inèrcia pròpia d’un govern en funcions.
I els podem donar un consell: si, com sembla, les posicions estan molt allunyades, cal buscar un àrbitre extern que faci el paper de mediador, un rol que hem ofert des del sector de l’advocacia, tot i que des del Govern s’ha rebutjat l’oferiment.
De fet, és la mateixa fórmula que des de fa anys recomanem conjuntament la Generalitat i l’advocacia: la mediació. Una via que permet aconseguir solucions extrajudicials, que sempre són més ràpides i més satisfactòries per a les parts en litigi. I en aquest cas, és evident que urgeix trobar-les. Pel bé de tothom.