Ciència per saber el nostre futur com a espècie

El catedràtic de Prehistòria Eudald Carbonell va ser l’encarregat de pronunciar la lliçó inaugural del curs acadèmic 2022-2023 de la Universitat Rovira i Virgili titulada ‘El futur de la humanitat’. Sembla rar, i ell ho ha comentat en reiterades ocasions, que un arqueòleg parli de futur, però en la seva xerrada va quedar clara la necessitat d’analitzar el passat per preveure cap on avancem com espècie, evitar la nostra extinció i gaudir d’un món més humanitzat. En aquesta tasca hi ha una eina que és clau: la prospectiva, perquè la ciència no treballa amb boles de vidre o tirant les cartes; ho fa des de la recerca i amb una visió transdisciplinària, des de l’observació i des de l’experimentació, elaborant i refutant hipòtesis, i inferint models. D’aquesta manera serem capaços d’imposar-nos a la selecció natural i prendre-hi part activa en el nostre procés evolutiu.

Per a Eudald Carbonell, els avenços biotecnològics i tecnològics han d’estar de manera clara sincronitzats amb una voluntat de transformació humana. Aquest hauria de ser sempre un propòsit bàsic dels projectes que s’impulsen des de la comunitat científica: el seu impacte social real, aconseguir que les seves descobertes retornin a la societat com a coneixement transformat en pensament, socialitzant la ciència i la tecnologia.

Des que van aparèixer els primers homínids a la sabana africà fa sobre 2,8 milions d’anys, no hem parat de desenvolupar-nos i adquirir capacitats que ens han fet humans, com la tecnologia, el bipedisme, el llenguatge o el pensament simbòlic. Han estat incorporacions que formen la memòria viva del sistema; saber com han sorgit, com les hem usades, com ens han servit per a les nostres interrelacions, en quin context han funcionat i com, ens pot donar pistes per esbrinar cap a on avancem com a espècie i introduir les millores adients per reconduir els nostres passos.

En aquesta línia, en les recerques arqueològiques s’utilitza l’enginyeria inversa per poder conèixer i reconstruir, a partir de registres, com ens hem anat adaptant. Això vol dir, amb l’ús de medis tecnològics i aplicant el mètode científic, buscar les nostres arrels i com ha estat el cicle de vida de les espècies que ens han precedit, el seu context evolutiu i els processos integrats que s’han succeït perquè ara siguem com som. D’aquesta manera podem inferir com serà el nostre futur.

Eudald Carbonell afirma que trobar lleis evolutives a nivell social, que complementin les biològiques, explicades per la teoria de l’evolució, ens pot permetre l’anàlisi dialèctica i crítica de la memòria del sistema i veure com s’ha produït tot plegat, amb la condició que tot aquest projecte estigui assistit per un pensament científic social i crític. Però tot això no ens servirà de res –considera– si no tenim clar com volem ser, cosa imprescindible perquè la recerca retroalimenti el sistema i estructuri els canvis que li convenen a la nostra espècie. Aquí hauríem de tenir en compte un concepte que va remarcar Carbonell en la seva exposició a l’acte esmentat de la URV: el consens d’espècie, que hauria de propiciar no només les nostres capacitats de cooperació per no tan sols sobreviure en el planeta, sinó també per establir-hi un equilibri entre sistema terra i sistema humà.

Vèiem doncs, la complexitat i la importància de la prospectiva duta a terme des de la ciència responsable, social i metodològica. Sens dubte, és un recurs de gran valor que tenim a les nostres mans per elaborar protocols i planificar les accions que serien necessàries per dissenyar el nostre futur. La prospectiva permet establir-hi escenaris evolutius en forma de diferents plantejaments i hipòtesis, que podem contrastar amb la nostra acció al llarg del temps, convertint la nostra història en el nostre propi laboratori.

Per tant, cal insistir un cop més en que quan parlem de futur des de l’arqueologia hi ha al darrera un treball rigorós i profund des de les ciències de la terra i de la vida que permeten obtenir escenaris de futur. En aquest context, trobem els cinc que va analitzar Eudald Carbonell en la seva lliçó inaugural: el col·lapse, l’extinció, la continuïtat, l’Homo exnovo i la diversitat específica.

Com que volem que la nostra recerca tingui un impacte social, hem d’anar més enllà i concretar línies d’actuació que ens ajudin, en aquest cas, a evitar els pitjors escenaris. Carbonell proposa un decàleg: la consciència crítica d’espècie, la individualitat col·lectiva, la socialització de la tecnologia, la consciència operativa, parar la globalització, la planetització, l’increment de la diversitat, la desaparició de líders, la feminització de l’espècie i l’equilibri social i ecològic.

Ben segur que gràcies a la prospectiva obtindrem més elements per saber com esdevenir més humans i garantir el nostre futur com espècie.