Debat a Tortosa: Distensió, respecte i altura política, contra tot pronòstic

Contra tot pronòstic, va ser extranyament distès, respectuós i de considerable altura política. El debat d’aquest dimarts al vespre a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa, organitzat des de fa vint anys per la demarcació de Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes i amb la col·laboració dels mitjans de comunicació del territori, va fer dialogar els cinc candidats a les eleccions municipals que tenen actualment representació a l’Ajuntament de Tortosa.

Un corre el risc d’assistir a un debat d’aquestes característiques i haver de suportar un aiguat en forma de míting a cada cop d’intervenció, a cada resposta de minut i mig, sense grans interaccions fructíferes entre els alcaldables, i al final acabar més confós que abans d’engegar la tele o asseure’s a la butaca. Però no.

Com sí era d’esperar, els moments de picabaralla van ser protagonitzats, amb tot el sentit, per Meritxell Roigé (Junts per Tortosa) i Jordi Jordan (coalició Movem Tortosa-PSC). Els retrets del passat van sortir a la llum en algunes rèpliques i contrarèpliques, com ja passa en la majoria de sessions plenàries de l’Ajuntament. Cares d’indignació i gestos de negació amb el cap dibuixaven la discrepància entre els dos candidats quan no hi havia dret a rèplica.

Els participants es van ajustar al temps imposat de les respostes, i els periodistes moderadors Sílvia Alarcón i Josep Pitarch van conduir amb professionalitat un acte que pot ser tot un repte. Un públic cortès i sense hooligans a la platea del Pedrell va respectar les intervencions dels polítics. Tampoc estava pas endormiscat, i reia i aplaudia i reaccionava. La major part del públic estava format per membres dels mateixos partits i simpatitzants, més que ciutadans de carrer.

Però això en cap cas va intercedir en el desenvolupament del debat. Un debat educat, correcte, i no per aquest motiu descafeïnat o avorrit o excessivament moderat. No. L’objectiu es va complir: va ser una trobada àgil, dinàmica i d’interès i va oferir a la ciutadania més informació sobre els candidats, dels seus punts de vista i propostes, però també de la seua manera de dialogar i defensar les seues idees (o atacar), fins i tot de ser com a persona.

Què fer als antics terrenys d’Adif, les propostes per donar suport al comerç local o promoure l’habitatge social i per als joves van ser alguns dels blocs tractats. «Volem fer avançar la ciutat com fins ara. Estem en un bon moment. Hem transformat Tortosa, hem apostat per la cultura i l’esport i hem generat oportunitats i futur. Mai abans havíem tingut tantes indústries.

Alguns demà parlaran de canviar, quan abans la ciutat estava endeutada i no hi havia implantacions», va expressar l’alcaldessa Roigé. «El primer que faré és governar per tothom, perquè és el que no s’ha fet, ja que només s’ha fet per als seus votants. Volem acabar amb el clientelisme i la visió tancada. Apostem pel diàleg. Vull governar per a les persones; no oblidar els joves, que són els grans oblidats, i defensar el nou hospital, necessari per exercir la capitalitat», va declarar per la seua banda Jordan.

El candidat d’ERC Xavier Faura va parlar d’implementar un projecte de ciutat: «un projecte obtingut gràcies a parlar amb molta gent, i posant les persones al centre. Després de 16 anys ha d’haver un canvi, l’autèntic canvi el representa ERC, és la mirada nova que arribarà a l’Ajuntament. Volem intervenir en polítiques socials i en l’habitatge per als joves, no volem que el talent marxe».

El candidat de Ciutadans Miquel Albacar va remarcar desitjar «millorar la qualitat de vida dels tortosins»: «que Tortosa siga un pol d’atracció de totes les Terres de l’Ebre i que el nou hospital arribe; que les empreses locals i els emprenedors estiguen acompanyats; volem més seguretat, neteja i il·luminació. Crearem una nova regidoria d’igualtat i per a persones de més de 65 anys, ja que molta gent se sent desemparada. I volem mantenir i reinterpretar el monument de la Batalla de l’Ebre».

El candidat de la CUP Sergi Arnau destacava portar «un projecte polític que vol ser una esmena a la totalitat als 16 anys convergents i amb el suport d’ERC i PSC en els últims anys. Ara és el moment de capgirar la política tortosina i combatre la crisi econòmica, social i climàtica que vivim, amb una aposta clara per polítiques d’habitatge i que fomenten la cohesió social i l’equilibri entre els barris. Una ciutat descarbonitzada i feminista».

Segurament les intervencions més honestes van ser les d’Albacar i Arnau per la seua dosi de realitat en reconèixer la dificultat per assolir l’alcaldia, però estendre la mà cap a un govern de concentració, en el cas d’un, i d’un progressista, en l’altre.

També el monument de la Batalla de l’Ebre i el nou hospital, tot i que no es tracta de projectes en què l’Ajuntament puga decidir directament, van circular per les preguntes emeses pels periodistes. A Tortosa a vegades es viu en el Dia de la Marmota i des de fa com a mínim vuit anys, més en el cas de l’hospital, aquests dos temes conflueixen de forma més o menys latent com a vies subterrànies en l’agenda política de la ciutat i en les preocupacions dels tortosins.

En el monument hi va haver entesa, a excepció de Ciutadans. En el cas de l’hospital, Jordan, Albacar i Arnau van retraure que Junts i ERC «hagin apostat sempre per l’ampliació del Verge de la Cinta», cosa que en conjunt tots temen que puga hipotecar la construcció d’un nou centre.

El moment més divertit del vespre va ser un joc per esbrinar afirmacions falses sobre ells mateixos. En política no tot són baralles. A vegades també es pot riure. I en el decurs del debat també es va demostrar que alguns tenen més punts en comú del que es pensen.

Diversos grups van coincidir en propostes concretes, com fer un aparcament soterrani als antics terrenys d’Adif, una passarel·la un cop es retire el monument, impulsar la rehabilitació d’habitatges o apostar pel sistema de masoveria urbana per a resoldre problemes d’habitatge. Ja passa, que tothom vol el millor per a la seua ciutat.