«Una dona al volant d’un camió? Sí, podem fer de tot, igual que ells»

«Les dones podem fer qualsevol feina, igual que els homes. No és una qüestió de gènere, sinó d’habilitats i d’aptituds personals». És la proclamació unànime de cinc dones de diferents generacions i que ocupen també llocs de treball dispars. Són Victoria Vázquez, Paloma Arias, Anna Profitós, Maria Vives i Jessica Romero, totes elles treballadores de FCC Medio Ambiente, testimonis que voler és poder.

«Vaig començar com a netejadora fent una substitució d’una baixa de maternitat. L’any següent em van trucar per cobrir una plaça vacant i vaig entrar de manera fixa. Temps després, l’any 96 vaig pujar a encarregada». Maria Vives Sayago es va convertir en la primera encarregada de FCC a Tarragona en un moment, com explica, en què «als edificis i locals tot eren dones, però a la neteja viària, de dones, no n’hi havia cap ni una». De les cinc, la Maria és la més veterana i, de retruc, la professional que més ha viscut la transformació social envers el rol de gènere dels últims anys. En aquest sentit, puntualitza que «així i tot, que els homes treballin a la part dels edificis i locals a vegades costa molt perquè algunes persones encara tenen el concepte que treballar fent neteja és una tasca més aviat de dona».

«Les més joves no hem vist el canvi de què parla la Maria», assegura l’Anna Profitós Pua, qui afegeix que «ara hi ha més noies a tots els càrrecs». Profitós és la cap de producció de FCC a la delegació de Tar-ragona. Enginyera industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va iniciar els seus primers passos a la companyia en qualitat de pràctiques. «La realitat és que l’empresa afavoreix la promoció. Partint de la meva pròpia experiència, que vaig començar com a cap de servei, fa cinc anys a Barcelona i he arribat a cap de producció». De fet, el que uneix totes cinc empleades és la promoció que han viscut dintre de FCC Medio Ambient i les facilitats que han trobat per pujar esglaons. «Quan fas primer una feina, passar al següent pas és molt més senzill perquè ja saps el que hi ha abans. Totes hem estat en una situació inferior i quan puges a la superior fins i tot ajudes els altres. En aquesta empresa aquest és l’objectiu, promocionar, intentar que la gent vagi creixent a poc a poc i poder incorporar-ne de nova. Això està demostrat», assevera l’Anna Profitós.

Un ascensor laboral intern

I és el cas també de la Paloma, la Jessica i la Victoria. Aquesta última relata com va començar a la deixalleria, com a treballadora d’atenció al públic. «Era l’única dona allí, la resta eren homes. Al principi ho vaig passar molt malament perquè hi havia molt de masclisme», diu. Al respecte, explica una anècdota relacionada amb el toro o carretó. «No tothom hi estava d’acord en el fet que el fes servir, però al final en vaig aprendre». Dintre de les seves responsabilitats, Victoria Vázquez Lobato també ha estat testimoni de l’evolució social envers el reciclatge i el medi ambient. Així, s’encar-rega d’atendre els clients i fer manteniment. «Les coses han canviat actualment, al principi els processos de treball eren diferents perquè, en primer lloc, no podia entrar la gent i, en segon, no hi havia tanta feina. Ara sí que pot entrar el públic, per la qual cosa jo els atenc i els acompanyo. La mentalitat és una altra. En definitiva, ja porto tretze anys i estic molt contenta».

«Em dona molt d’orgull tenir tantes dones i amb tant de potencial a l’equip. Cada vegada som més a tots els càrrecs. Per exemple, com a conductores de camions», ressalta, per la seva part, l’Anna. Conductores de camions com ara la Jessica Romero Cohí, al volant des de fa cinc mesos. «Condueixo qualsevol camió, el que em donin. Una dona al volant? Sí, podem fer el mateix que tots ells, fins i tot agafar mobles. El que sí que noto és que a vegades em miren d’una determinada manera i no ja aquí, sinó al car-rer, com preguntant-se si és possible que faci aquesta feina», comenta. Al respecte, Maria Vives remarca que «encara no està normalitzat que les dones portin camions».

Normalitzat o no, és una realitat. De fet, la Jessica ha canviat radicalment de feina. Igual que la Maria, va començar netejant edificis i ja s’hi va quedar. «Com que vaig veure que promocionaven el fet que les dones conduïssin camions perquè no n’hi ha gaires, no m’ho vaig pensar. Em vaig treure el carnet i de seguida em vaig posar. És una empresa que aposta per la igualtat».

I és important tenir una dona al capdavant per conciliar horaris? «No», responen a l’uníson. «És igual si es tracta d’un home o d’una dona. Depèn de l’empatia que tingui aquesta persona en intentar posar-se en la situació de l’altre. I sempre s’ha intentat facilitar el màxim possible quan es donen situacions específiques o de problemes de conciliació», diu l’Anna.

D’igual manera, la tecnologia ha transformat encara més el desenvolupament del dia a dia. En aquest sentit, Paloma Arias Castellví va canviar una escombra tradicional per una màquina fregadora. «Abans estava bé i també ara, són maneres diferents. Sense la màquina caminàvem més, recordo de fer vint quilòmetres diaris. Teníem un bon equip. No obstant això, quan vaig arribar aquí, al Polígon Riu Clar, va ser millor. És a dir, vas a la teva, sempre sense molestar els vianants, vigilant perquè no hem d’oblidar que anem amb una màquina per damunt de la vorera, amb compte que no surti ningú d’una cantonada o d’un portal, mirant de no mullar la gent», explica la maquinista.

Equilibri social

Les empleades de FCC Medio Ambiente treballen amb i per la societat com molt bé reflecteix la Paloma, la qual cosa provoca moments de crítiques i de felicitacions. «És una cosa conjunta. Vull dir, l’empresa té la seva responsabilitat i la ciutadania també», ressalta la Maria Vives. En tot cas, «el que ens ha d’importar és que la feina ens agradi i que la fem bé. Des de l’empresa sempre intentem felicitar el personal quan les coses surten bé, transmetre que estem contents per tal que tothom estigui motivat. Elles són imprescindibles», conclou l’Anna Profitós.