Les DO tarragonines tanquen una verema de «menys producció, però de qualitat excel·lent»

Les denominacions d’origen vinícoles de Tarragona tanquen una verema marcada per les afectacions de la sequera i que acaba amb «menys producció en quilos, però amb una qualitat del raïm excel·lent», explica el president de la DO Catalunya, Xavier Pié.

El Camp de Tarragona i el Priorat són les zones de Catalunya «més perjudicades amb diferència», segons relata el responsable de la DO Catalunya, amb seu a Reus i amb un àmbit geogràfic molt extens, que supera els límits de la província de Tarragona.

Els territoris vitícoles que tenen la majoria de plantacions de secà, com la DO Tarragona, la DO Montsant i la DO Conca de Barberà, calculen que han tingut una caiguda de la producció entre el 30 i el 35% en comparació amb la collita de l’any passat, que ja va ser fluixa per la manca d’aigua.

L’altra cara de la moneda a la província és la DO Terra Alta, que només tindrà una caiguda del 10% gràcies, segons explica el seu president, Jordi Rius, a «les pluges que han caigut durant l’estiu» i que la majoria dels seus vinyes compten amb un reg de suport.

«Vam començar la verema quan les nostres estacions meteorològiques no havien arribat als 200 litres de pluja», recorda el responsable de la DO Montsant, Pau Sabaté, per evidenciar la severitat de la sequera que viuen. Això ha provocat que el raïm que surt sigui més petit i, per tant, que la collita sigui de menys quilos.

Però tots els testimonis que han parlat insisteixen que el raïm que ha brotat és molt bo: «Crec que la poca quantitat quedarà compensada per la bona qualitat», confia la secretària tècnica de la DO Conca de Barberà, Elisabet Saez.

Igual que causa estralls, la manca de pluges també és la responsable d’aquesta excel·lència del fruit: «La part bona de la sequera és que, com que no ha plogut, hem evitat la humitat i les infeccions i, per tant, el raïm està molt sana. Serà un bon vi però amb menys ampolles», augura la presidenta de la DO Tarragona, Rosa Blanch.

Amb tot aquest panorama, les denominacions d’origen ja han donat pràcticament per acabada la collita, uns tempos que no són habituals per als viticultors catalans: «La calor i la poca pluja han fet que s’escurci el cicle i s’acceleri. És estrany arribar a finals de setembre amb tot veremat», explica el responsable de la DO Montsant, que a la seva zona i en circumstàncies normals encara quedarien un parell de setmanes de feina. «Vam haver d’avançar la verema perquè el raïm es feia pansa a l’arbre», reforça Blanch.

Encara que aquest any tenen la sensació que han aconseguit superar un cop que esperaven molt més fort, els responsables de les DO ja tenen la vista posada en la verema següent: «Necessitem una tardor plujosa per començar bé i salvar els arbres», diu Pié.

I en aquest sentit, la presidenta de la DO Tarragona augura que les afectacions seran «molt més greus si s’allarga aquesta sequera».

De fet, les conseqüències més severes ja han arribat a algun punt de la província: «Al Baix Penedès ja hi ha vinyes que moren i hi ha la incertesa de si d’altres arribaran a brotar d’aquí uns mesos», lamenta el director de la DO Penedès , Francesc Olivella.

Davant d’aquesta situació, les denominacions d’origen ja treballen amb mètodes i protocols nous per adaptar-se a l’emergència climàtica.

A la DO Tarragona, Blanch proposa llaurar «només quan sigui estrictament necessari», deixar una capa vegetal a terra i estalviar aigua.

I les propostes de Blanch continuen: «El que hem de fer és tornar a les nostres varietats tradicionals. Les vam abandonar per culpa de les modes i ara hem de tornar-hi perquè són més resistents».

Aquest punt de vista el comparteix el director de la DO Penedès: «Les varietats autòctones i pròpies s’adapten millor a aquesta situació i aguanten molt millor la sequera», defensa Olivella.

Es tracta d’una nova estratègia que ja ha arribat, també, a l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) perquè segons relata el cap de Viticultura i Enologia, Xoánn Elorduy, treballen amb diferents cellers per recuperar varietats ancestrals i desenvolupar noves tècniques de cultiu.

Uns mètodes que tenen l’objectiu d’assegurar la producció vinícola i minimitzar les afectacions de la sequera perquè, si no s’hi adapten, continuarà amenaçant els viticultors, auguren les DO.