Uns 200 familiars de víctimes de la batalla de l'Ebre els reten homenatge a la Fatarella
Els clavells vermells tornen a impregnar el Memorial de les Camposines
El Memorial de les Camposines, a la Fatarella, ha sumat aquest dissabte 90 noms de combatents de la batalla de l’Ebre. Així, les famílies han pogut recordar els seus éssers estimats que van desaparèixer o bé van morir durant aquest episodi de la guerra civil espanyola. Coincidint amb l’efemèride de la fi de la batalla, els clavells vermells han tornat a impregnar aquest espai de memòria. És el cas de la Magda García, que 86 anys després de la mort del seu pare, ha pogut retre-li homenatge. «Com a mínim hi ha una placa on es recorda el seu nom, per a mi és molt important», ha destacat emocionada. En l’acte, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha assenyalat que el Govern treballa per remetre al Parlament la llei de memòria democràtica.
L’acte anual de record a les víctimes de la batalla de l’Ebre ha coincidit enguany amb l’efemèride de la seva fi, que es va viure el 16 de novembre de 1938. Quasi nou dècades més tard, familiars directes dels combatents i desapareguts s’han desplaçat fins aquest espai de memòria per retre’ls-hi homenatge. Per a alguns, aquest era el primer cop que podien dipositar flors en memòria dels seus éssers estimats. És el cas de la Magda García, una veïna de Viladecans de 95 anys que va veure com el seu pare s’apuntava de voluntari per al front i mai més en va tornar. La seva àvia i la seva mare van intentar saber sense èxit saber on es trobava el seu cos, una informació que encara avui la família desconeix. Malgrat tot, aquest dissabte la Magda ha pogut col·locar un clavell vermell en una placa on es pot llegir el nom de José García Martí, que forma part dels 90 noms que s’han sumat a la llista de persones que van perdre la vida durant aquest episodi bèl·lic.
«Mai s’ha parlat d’aquesta guerra, sembla que s’hagi oblidat. A casa meva no en parlàvem perquè estava prohibit. No s’explica prou què va passar perquè no es repeteixi, és bo que se’n parli als col·legis i sàpiguen què va passar», ha subratllat García. Com la Magda, famílies vingudes d’arreu de Catalunya han remarcat la importància d’actes com el d’aquest dissabte per recordar als seus avantpassats, fins i tot en casos en què els descendents no els van arribar a conèixer.
La Roser Gelada, neta de Narcís Alsina, ha acompanyat la seva mare juntament amb el seu germà fins aquest espai de memòria. Alsina va morir durant la batalla de l’Ebre, quan la seva filla tan sols tenia quatre anys. Naturals de Mataró, fins aquest any no havien tingut ocasió de participar en l’acte institucional, si bé el nom d’en Narcís es va incloure quatre anys enrere, durant la pandèmia del coronavirus. «Forma part de la nostra història i del nostre passat, no només familiar, sinó també del país», ha remarcat a l’ACN Gelada.
En aquesta ocasió, l’acte també ha posat el focus en casos de famílies que van patir més d’una pèrdua en la batalla de l’Ebre, com per exemple els germans Salvador i Sebastià Puig Aspero, de Sant Adrià de Besós, i Jaume i Quim Soler Codina, de Sant Feliu de Llobregat.
Un record col·lectiu
Des del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, el conseller Ramon Espadaler ha reiterat que durant anys, aquest dolor i pèrdua s’ha patit únicament en l’àmbit íntim i personal. «La reparació és un deure democràtic, recordar les ferides íntimament és important, però aquest llegat ha de continuar també a l’espai públic i a les noves generacions», ha asseverat. En aquest sentit, ha posat el focus en els 90 noms que enguany s’han afegit i que s’han llegit un per un en l’homenatge de la Fatarella. Alhora, ha assenyalat que estan «a punt» d’emetre al Parlament la llei de memòria democràtica, que va decaure en el decurs del final del tràmit parlamentari en l’última legislatura.
Actualment, ja són 1.909 les víctimes homenatjades al Memorial de les Camposines. Es tracta d’un punt que va ser triat com espai de dol i dignificació dels combatents atesa que era el lloc de pas entre la ribera del riu Ebre i la primera línia del front republicà durant la batalla. Es calcula que aquest episodi de la guerra civil espanyola va deixar un balanç de més de 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners.