Un videomapping sobre la façana de la Catedral repassa 2000 anys d’història a Tortosa
La bimil·lenària ciutat ebrenca estrena un nou actiu turístic, que culmina les intervencions
al temple, amb la seua restauració, la construcció de la plaça i el nou Espai Cota Zero
Tortosa estrena aquest cap de setmana el videomapping La llum de l’Ebre sobre la façana de la Catedral, que repassa 2000 anys d’història a la ciutat i que vol convertir-se en un nou actiu turístic tot posant en valor la importància històrica que ha tingut la capital ebrenca al llarg dels segles.
Es tracta d’un muntatge audiovisual, amb destacades animacions, música i llums, que es projectarà de manera regular, cada cap de setmana, a sobre de la façana de la Catedral. Amb una durada de poc més de 10 minuts, fa un recorregut al llarg de la història de Tortosa: des dels seus primers pobladors fins a l’època actual. El viatge comença amb l’arribada dels ibers i l’assentament de la ciutat, continua amb referències a la ciutat romana, el pas dels visigots, el període andalusí i la posterior construcció de la Catedral cristiana, a més d’altres elements simbòlics i identificadors dels diversos períodes històrics de Tortosa. Tot plegat, amb un joc de llums i de colors que aprofiten el relleu de la façana principal del temple, una aposta contemporània i molt atractiva tant per als veïns de la ciutat com per als visitants.
I és que l’estrena del videomapping permet Tortosa incorporar un nou actiu de caràcter turístic. Després de l’estrena ahir a la nit, el vídeo es projectarà de manera regular al llarg de tot l’any com un element més a l’abast dels visitants que arriben a la ciutat.
En concret els passis seran a les 20.30 hores a l’hivern els divendres i dissabtes. A l’estiu, també es llençaran en dijous i més tard.
La realització del videomapatge forma part del projecte ‘Dertosa-Turtuxa-Tortosa: una ciutat, tres noms i 2.000 anys’, amb finançament dels fons europeus FEDER.
Ahir diversos centenars de persones van concentrar-se a la plaça de la Catedral per gaudir de l’estrena. Molts també van contemplar-ho des de la banda de Ferreries, amb una bonica panoràmica amb el Castell de la Suda a una vora. L’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, va destacar que la voluntat és «potenciar l’arribada de turistes, però que també coneguen la història de la ciutat, amb imatges també unides a la història de la mateixa Catedral».
L’estrena del videomapping culmina així les diverses actuacions que s’han fet a tot l’espai. Un indret que ha viscut una total transformació des de l’enderroc de les cases de davant del temple, el 2015. Ara, amb la imponent façana neta i restaurada i una enorme plaça que es converteix en un insòlit mirador al riu Ebre, el nou espai està cridat a convertir-se en centre neuràlgic del gran i ric nucli antic de Tortosa.
La nova plaça de la Catedral de Tortosa, després d’un llarg període d’obres a causa de les troballes arqueològiques aparegudes, va obrir a la ciutadania el setembre del 2021. El mes d’abril del 2022 va obrir portes l’Espai Cota Zero, a sota de la plaça. El nou equipament museïtza les restes arqueològiques localitzades en les excavacions fetes al davant de la Catedral, en les quals han aparegut vestigis que van des del segle I fins al segle XVI. Elements que permeten documentar diferents moments de la història de la ciutat, des de l’època de dominació romana (Dertosa), passant per l’etapa visigòtica, l’andalusina (Turtuxa) i l’època del Renaixement, amb la façana fluvial que va immortalitzar el pintor flamenc Anton van den Wyngaerde al segle XVI. La visita combina panells informatius en quatre idiomes i braille i peces audiovisuals molt didàctiques per comprendre i reinterpretat tots els elements. Així, es pot veure la muralla romana de Dertosa, tavernes romanes, una antiga claveguera i cases de la Dertosa del segle I, un complex de salaons del segle V o les escales de la façana fluvial del segle XVI.
Pocs dies després, el maig de l’any passat, va inaugurar-se de forma oficial la restauració de la façana de la Catedral de Tortosa, portada a terme pel Bisbat, que ha permès posar de relleu la riquesa del temple, que ara llueix amb tot el seu esplendor i que a partir d’ara es podrà contemplar des d’una altra perspectiva.