Un segle convuls d’història i informació

L’any 1924, després de diversos intents frustrats, va veure la llum l’Associació de la Premsa de Tortosa, la primera entitat corporativa del territori que aplegava persones vinculades a la comunicació. Era un moment en el qual a la ciutat es van arribar a publicar fins a quatre diaris d’ideologia diversa.

Des d’aquell moment i fins a l’actualitat, hi ha hagut destacats canvis tecnològics, però, sobretot, la història del sector ha anat marcada pels molts esdeveniments històrics del segle XX. Durant la Guerra Civil, molts mitjans van ser obligats a tancar o van quedar segrestats, i amb l’arribada del franquisme, els que quedaven, es van mantenir sota la censura del règim.

El nombre de professionals també es va veure reduït. Molts es van convertir en víctimes tant de la repressió a la rereguarda republicana com de la posterior repressió dels vencedors de la guerra i aquella primera associació va acabar desapareixent.

No va ser fins als anys seixanta quan tornen a aparèixer les associacions de premsa. En aquell moment, naix el Grup de Premsa, que també es dissoldrà uns anys més tard. Ja al nou segle, l’any 2001, es crea l’Associació de Comunicadors de la Regió de l’Ebre, el preludi de l’actual demarcació ebrenca del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Tota aquesta història i el que l’envolta ha estat ara recuperada en el llibre Cent anys d’associacions de periodistes a les Terres de l’Ebre, un assaig que repassa el pes social i la importància històrica dels mitjans al territori i del servei social del periodisme, però, sobretot, de les organitzacions professionals que els han donat suport.

La demarcació ebrenca del Col·legi de Periodistes, amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili, impulsa aquest estudi imprescindible per als professionals, però també per a aquelles persones que vulguin entendre una mica més el segle passat i mirar-lo des d’una perspectiva diferent. La publicació, que es divideix en dues parts, comença a principis del segle XIX amb una investigació a càrrec de la historiadora Maria Mestre, qui dona protagonisme als pioners del periodisme ebrenc, posant en relleu fets com l’aparició de la Gaceta de Tortosa el 1808. L’estudi de Mestre s’allarga fins poc abans de la Guerra Civil.

A partir d’aquí agafa el relleu el periodista Josep Bayerri que recorda des de l’aparició de l’Associació de la premsa de Tortosa, l’any 1924 fins a la creació del Col·legi de Periodistes de Catalunya a finals del segle XX.

La publicació ha estat coordinada pels periodistes Marina Pallás i Jordi Duran.

Posar cara al periodisme

Bayerri, remarca que «el llibre és la història de l’associacionisme, de com hi havia aquell neguit i aquelles ganes d’associar-se». Recorda el periodista que «va haver-hi un moment en què va començar a haver-hi gent que es dedicava al món de la informació i tenia ganes d’associar-se i de deixar sentir la seva veu».

En la mateixa línia, Mestre apunta que era interessant fer la recerca perquè «n’hi ha moltes sobre mitjans, però no dels periodistes. Se’ls ha volgut posar com a protagonistes i treure’ls de l’anonimat». La historiadora, destaca que «hi ha hagut un esforç important en posar-los cara i nom. Penso que són importants també les fotografies en aquest llibre, moltes d’elles inèdites, des del segle XIX, fins a l’arribada de la democràcia».