Un repàs al ric patrimoni terrisser de la Galera al llarg del temps

Ubicat als baixos de l’Ajuntament, el Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera obria les portes el 9 d’agost de 2004 per donar a conéixer el patrimoni cultural i etnològic d’un dels oficis més ancestrals. Dues dècades després, amb aproximadament set mil visites a l’any, de diferents parts d’Espanya i Catalunya i fins i tot d’internacionals, el Museu continua divulgant aquest passat terrisser tan important, documentat des del segle XVIII, així com donant valor als artesans que formen part d’aquest llegat.

El museu també busca donar-se a conéixer a través de diversos vessants artístics i artesanals. Complementant el patrimoni terrisser, han tingut lloc més de seixanta-cinc mostres de diferents disciplines, incloent-hi fotografia, pintura, escultura i moltes més, a la segona sala, un espai dedicat a exposicions temporals on s’intenta renovar-ne constantment el contingut

Exposició dels vint anys

És aquí on el Museu Terracota acull l’exposició ‘Els canterers a les Terres de l’Ebre. Abans i ara’, en celebració del seu vintè aniversari, que estarà disponible fins al 29 de setembre. La mostra ofereix alguns atuells de centres terrissers extingits, peces del fons del Museu de Ceràmica que, com en altres ocasions, ha cedit l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. L’acompanya un díptic informatiu que evidencia la rica tradició terrissera; també un catàleg, que presenta la quantitat de propostes que el centre ha ofert des dels inicis, com a retrospectiva d’aquests vint anys d’existència.

D’aquesta manera, es vol retre un homenatge a tots els artesans que han format part del llegat terrisser de la Galera i deixar constància dels substrats d’una cultura que, avui en dia, està desapareixent.

Actualment, l’únic canterer que encara es manté en actiu, no només a la Galera, sinó en tota la comarca del Montsià, és el mestre terrisser Joan Cortiella Garcia, fill del també mestre terrisser Joan Cortiella Martín, que provenen d’una família de canterers que han treballat al territori des del segle XVIII. Les dificultats de mercat, el relleu generacional inexistent i moltes altres causes fan que l’ofici transmés de pares a fills amb continuïtat ininterrompuda, com l’entenem fins ara, segurament acabarà amb aquesta última generació.

La historiadora Olga Ralda Bas, responsable del Museu Terracota valora positivament un cert interès de la gent jove en la terrissa del municipi, amb alumnes d’institut que consideren estudiar aquesta temàtica per als seus treballs. «Nosaltres treballem per això, per a despertar l’interès. Fem molta pedagogia i volem que la gent s’anime i que d’alguna manera aquesta feina perdure», considera. Tanmateix, el resultat encara està per veure. Des del museu es vol continuar potenciant diversos serveis i projectes per fomentar aquesta difusió, conservació i preservació de la cultura vinculada als canterers.

Tot i no disposar dels mateixos recursos que municipis més grans, el Museu ha pogut oferir una àmplia oferta cultural alhora que ha treballat per l’artesania que tant identifica la Galera com a poble.