Un manifest d’una vintena d’entitats rebutja els macroprojectes energètics a l’Ebre

Consideren que les energies renovables són «imprescindibles», però a la vegada reclamen un canvi de model

Disset entitats i agents socioeconòmics han signat un manifest per rebutjar els nous «macroprojectes» energètics a les Terres de l’Ebre. Les entitats signants consideren que les energies renovables són «imprescindibles», però a la vegada, reclamen un canvi de model. Entre els projectes que les entitats denuncien hi ha la central hidroelèctrica reversible a Riba-roja d’Ebre i la Fatarella, de Gironés & Raimats, o la central de Llumaigua, del grup Édora. Un dels impulsors del manifest és l’Associació Sediments, al qual també s’han afegit Gepec, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Juristes per les llibertats, USTEC o la CUP.

«L’aposta per les energies renovables és del tot necessària i els camins per materialitzar-la no haurien de tornar a passar ni per malmetre encara més el territori, ni per posar quantitats desorbitades de diners públics, i la gestió d’un recurs de tots com és l’aigua, en mans d’empreses privades», exposa el manifest.

En el cas del macroprojecte d’una central hidroelèctrica reversible a Riba-roja d’Ebre i la Fatarella, de Gironés & Raimats, els signants consideren que el projecte «pretén resoldre moltes de les necessitats energètiques de Catalunya per mig de la generació, magatzematge i gestió de l’aigua i de l’energia. És una infraestructura que suma una injustícia més pel territori que ha de patir el seu impacte, sobretot tenint en compte que el territori en sí no té cap necessitat de tota aquesta capacitat de generació energètica». En aquest cas, també denuncien que mitjans de comunicació tant públics com privats han donat veu als seus promotors.

Un altre dels exemples que han denunciat els signants és la macrocentral hidroelèctrica reversible, anunciada l’octubre passat, impulsada pel grup Édora. El projecte Llumaigua està plantejat entre els municipis de la Fatarella, Flix i Ascó, amb una potència de 3.124 MW.

Les entitats també consideren que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre «vol reduir el cabal als canals de reg del Delta», la qual cosa reduiria encara més l’entrada de sediments. «En canvi, aquests projectes hidroelèctrics suposarien noves concessions d’aigua a mans privades, amb la qual cosa l’embassament de Riba-roja hauria de seguir estant sempre al màxim de la seua capacitat, dificultant encara més el mètode dels buidatges periòdics, que és el més econòmic per gestionar sediments», expressen.

Les entitats i agents socioeconòmics que s’han adherit al manifest són: Associació Sediments, Associació d’Empreses de Navegació Activa de les Terres de l’Ebre, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Xarxa per la sobirania energètica, Gepec, Ecologistes de Catalunya, Juristes per les llibertats, Lliga per a la defensa del patrimoni natural, Enginyeria Sense Fronteres, AEMS Rius amb vida, Ecologistes en Acció Tarragona i l’Ebre, Xarxa Ebre, Moviment Social Delta de l’Ebre, Econau, CUP, USTEC i CGT Terres de l’Ebre.

Temas: