Un diccionari d’alta volada

Delta Birding Festival. Presenten en el marc de la fira ornitològica a MónNatura la primera obra que aplega els noms catalans de les espècies d’ocells de tot el món

Glòria Fontova, del Centre de Terminologia TERMCAT, i Àlex Mascarell, del Zoo de Barcelona, van presentar ahir al Delta Birding Festival el Diccionari dels ocells del món, elaborat per la Fundació Barcelona Zoo, l’Institut Català d’Ornitologia i el TERMCAT, amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

Es tracta de la primera obra que aplega els noms catalans de les espècies d’ocells de tot el món. Un gran repte, i tot un èxit, per a una llengua amb uns deu milions de parlants, ja que només les llengües que tenen molts més parlants, com l’anglès o el castellà, per exemple, poden nomenar tots els ocells en la seva llengua. Així doncs, aquest diccionari en línia és un projecte ambiciós, inèdit i global, iniciat el 2017 i finalitzat aquest 2022. Tot i això, es tracta d’un diccionari viu, ja que es poden descobrir noves espècies d’ocells i la comunitat científica pot decidir en un moment determinat que cal dividir una espècie en dues de diferents o fer altres canvis.

El diccionari recull els noms d’11.165 espècies d’ocells. La cerca del nom d’un ocell es pot fer a partir de cadascuna de les cinc llengües (català, castellà, francès, anglès i alemany) i del nom científic. També es pot accedir a les fitxes a través de la llista alfabètica de tots els noms (per a cadascuna de les llengües) o a través de l’accés temàtic.

Per ordre alfabètic, el primer nom que apareix és abellerol, un bonic ocell de colors llampants que es pot veure a l’estiu a moltes zones de Catalunya. A més, aquesta és una de les entrades del diccionari que té il·lustració. El darrer nom recollit és el zosterop ullnegre, un ocell de Borneo.

Per ordre temàtic, es pot accedir a 522 fitxes il·lustrades per Àlex Mascarell o Jordi Fàbregas, entre les quals hi ha com a mínim una espècie representativa de cadascuna de les famílies. Algunes fitxes també inclouen notes amb més informació relativa al nom: espècies extintes, antropònims o topònims poc coneguts, etc. A més, a la part superior de la pàgina web es pot clicar a la pestanya presentació, que conté l’explicació del projecte i material complementari: infografies interactives sobre els ocells no passeriformes, els passeriformes, els marins, etc.

Els noms d’algunes espècies d’ocells fan referència a persones concretes com, per exemple, el cognom de qui els va descobrir. La majoria d’aquests casos, fan referència a homes. Dels noms específics que es refereixen a dones, només alguns, poquíssims, destaquen no per ser mullers, filles o netes de personatges masculins, sinó perquè han contribuït per mèrits propis a la identificació, l’estudi i la conservació de les espècies.

En general, l’obra presenta un bon nombre de denominacions catalanes de nova creació que han estat proposades d’acord amb els Criteris per a l’elaboració catalana d’ocells, elaborats pel TERMCAT i aprovats pel seu Consell Supervisor.

Aquests criteris han permès treballar, amb coherència i uniformitat, els noms en català de partida suggerits per l’equip d’especialistes format per Raül Aymí, originari de la Palma d’Ebre; Rafel Cebrian, que va morir l’any 2021; Jordi Clavell, Ponç Feliu; Manuel-Enric Giménez i Àlex Mascarell. Així, per exemple, si fem la cerca al diccionari de esparver cendrós, ara trobarem que aquesta espècie ha adoptat arpella cendrosa, com a nom principal.

Abans de participar en aquest projecte, l’Àlex Mascarell va arribar a apuntar en una llibreta el nom en català de més de 10.000 espècies d’ocells de tot el món. El motiu d’aquesta obsessió, l’explica amb passió: «Quan viatjava em feia molta ràbia haver de nomenar un ocell vist en llatí o anglès perquè era impossible trobar-lo en català, la llengua que faig servir cada dia per tot. Així, el que feia era crear un nom de manera intuïtiva, a partir del nom científic o la traducció de l’anglès».

Tot i que ara molts dels noms dels ocells que recull aquest diccionari són diferents dels que va apuntar l’Àlex a la llibreta, la seva aportació, així com la de la resta d’experts que han participat en el projecte, ha estat cabdal per a l’elaboració d’aquesta obra.

A Catalunya, cada dia hi ha més persones aficionades als ocells i, ara, quan viatgen poden trobar molt fàcilment, a través del telèfon mòbil, per exemple, el nom en català de les espècies que veuen i tenir la certesa de saber que és el mot correcte. N’hi ha prou amb fer clic al Diccionari dels ocells del món, un orgull per a tothom que s’estima la llengua catalana, un diccionari d’alta volada.

Temas: