Tira endavant l’extinció de la concessió de la presa de Flix

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) d’Aragó ha resolt seguir tramitant el contenciós-administratiu presentat per l’Associació Sediments reclamant l’extinció de la concessió de la presa i la centra hidroelèctrica de Flix (Ribera d’Ebre).

La continuïtat del procediment estava pendent de la ratificació d’un tràmit de compareixença formal per part de l’entitat, després que la Comissaria d’Aigües de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) rebutgés, el gener passat, la sol·licitud d’extinció concessional després de complir els 75 anys d’explotació.

Sediments defensa la retirada de la presa o, subsidiàriament, garantir les condicions “ambientals” i funcions “socials” en el cas de renovar-se la concessió.

L’entitat és partidària, en primera instància, de fer efectiu l’enderroc si els tribunals li acaben donant la raó. El contenciós-administratiu presentat raona que el període concessional es va extingir l’any 2023, moment que la presa va complir 75 anys de funcionament -va entrar en funcionament el juny de 1948. Així ho avalaria la legislació vigent i la jurisprudència, fins i tot, del Tribunal Constitucional.

Per la seva banda, l’empresa que explota la hidroelèctrica, Endesa, i el govern espanyol s’aferren a la literalitat del títol atorgat pel govern republicà el 1936, segons el qual el permís s’estendria durant 99 anys, fins 2047. Ara, el TSJ d’Aragó reclama l’expedient administratiu complet a la CHE. L’organisme va desestimar el 8 de gener la petició d’extinció feta per Sediments per la via administrativa.

En qualsevol dels casos, el president de l’Associació, Josep Juan, considera que l’extinció de la concessió suposa una gran oportunitat per recuperar l’estat ambiental del riu Ebre i les funcions socials tradicionals vinculades.

“Cal apostar per revitalitzar el riu: és una aposta ambiental i social. El fet de poder navegar tot el meandre de Flix en condicions, sense capturar l’aigua cap a la hidroelèctrica. És un gran problema que tenen a Flix, que no passa aigua pel meandre. Que el riu estigui viu i hi hagi peixos, que puguin pujar”, argumenta.

Reconeix que en el cas de la reserva natural de Sebes, molt vinculada al nivell del pantà, caldria una adaptació “a una nova quota d’aigua”. Juan planteja també calcular l’energia que deixaria de produir la central hidroelèctrica i buscar solucions per compensar-la com la instal·lació de panells solars a les cobertes dels edificis públics del territori.

El president de Sediments ha lamentat que la CHE, organisme del govern espanyol, se situï al costat i doni suport actiu als interessos d’Endesa enfront de la prevalença de l’interès públic general.

“La CHE li hauria de requerir a Endesa un 25% de l’energia que produeix a preu de cost i no ho estan fent. Són molts milions d’euros en energia que podrien destinar-se a finalitats socials, que és el que per contracte s’hauria de fer. Però com hi ha una discrepància en el cost de l’energia, Endesa no lliura res. Són molts recursos que s’haurien d’invertir per pal·liar les conseqüències socials i ambientals que aquestes empreses generen”, ha tancat.