Retiren brossa, plàstics i barques abandonades dela Punta de la Banya al Delta
Els treballs duraran fins al 12 d’octubre, en la primera neteja de la història en aquest espai natural. L’operació té un pressupost total de 70.000 euros i hi treballen vuit persones
Brossa, tot tipus de residus plàstics, electrodomèstics com antics televisors o, fins i tot, una vintena de barques abandonades. Són el resultat de les primeres jornades de neteja a la Punta de la Banya del Delta de l’Ebre, efectuades per la Fundació Salines Marines, creada tot just fa poc més d’un any per iniciativa de l’empresa INFOSA, explotadora de les Salines de la Trinitat. És la primera vegada a la història que es fa una neteja en aquest espai natural.
Els treballs s’allargaran fins el 12 d’octubre. Després de dos dies de pluges aquesta setmana, ahir es van reiniciar. Hi treballen vuit persones a temps complet. Fins ara s’han localitzat tot tipus de residus que tenen una característica en comú: acaben produint microplàstics i nano plàstics a l’entorn.
«Mai s’havia fet neteja de la brossa acumulada que ens havia portat el mar i després d’anys i anys d’acumulació per fi es fa aquesta tasca. Aquí s’agrupen una gran quantitat de valors naturals i espècies en perill d’extinció i està dins d’una Reserva natural Parcial», explica el director de la Fundació Salines Marines i biòleg Cristian Jensen.
Els residus es dipositen en containers i són transportats com a rebuig, ja que l’alt nivell de degradació dels plàstics no permet el reciclatge. Fins ara el Parc Natural del delta de l’Ebre, o els ajuntaments, s’han ocupat de netejar les platges públiques i altres zones, però ara és el primer cop que es pot actuar a les Salines, gràcies a una primera ajuda del Grup d’Acció Local amb seu a la Ràpita.
L’operació té un pressupost total de 70.000 euros, 44.000 dels quals aportats pel GALP i la resta per la Fundació Salines Marines.
L’extensió en la qual s’actua és només parcial, i afecta tant el perímetre on estan les platges com l’interior. Concretament a un miler d’hectàrees ocupades per les Salines de la Trinitat, en la part oest de la península, la qual té una extensió total de 3.000 hectàrees. Queda feina per fer per als pròxims anys, la qual s’abordarà amb més o menys ambició en funció dels resultats d’aquesta primera actuació pilot.
Des de la Fundació Salines Marines remarquen que aquesta no és en absolut «una actuació estètica» amb finalitats únicament turístiques o paisatgístiques. «Interessa sobretot als sectors productius: a les mateixes salines, perquè la sal produïda amb sistemes naturals tindrà més valor si l’entorn és mediambientalment òptim. I el mateix, o encara més -perquè són productes que es desenvolupen filtrant aigua-, per a la producció aqüícola del musclo i l’ostra, una activitat en creixement a la badia dels Alfacs, la primera i més important en número de batees i producció». Igual que els canyuts o altres productes del marisqueig artesanal, reclams d’un atractiu gastronòmic cada cop més reconegut.
Un espai natural de gran valor
La Punta de la Banya és un espai natural de gran valor. Per exemple, aquí habita la gavina corsa, una espècie en perill d’extinció que té a l’emplaçament una de les seues principals colònies de reproducció al món. Com també passa amb la nacra, una altra espècie en perill d’extinció, que té una de les seves últimes poblacions en l’àmbit mundial en aquest entorn ubicat a l’extrem del Trabucador.
També la zona s’està convertint cada any més en el lloc on crien les tortugues marines, i on viuen espècies com els cavallets de mar, entre molta més fauna que també és filtradora d’aigua: flamencs, becs d’Alena, limícoles, ànecs blancs, xatracs, gavines capblanques o capnegres.